Contemplar les imatges de la setmana passada en la frontera de Melilla em provoquen a parts iguals dolor i vergonya.

Dolor profund perquè són éssers humans els que amunteguen de manera bàrbara i cruel com si es tractés de mercaderies – no ja d'animals -. Dolor de l'ànima que s'encongeix davant de tanta brutalitat i embrutiment per part d'uns agents que representa que són servidors de l'ordre públic.

Vergonya com a persona civilitzada que pensa en la sort que ha tingut de néixer - com deia Pau Donés, en la "cara buena" i no en la mala. I conscient d'aquesta sort contemplo i denuncio que la immigració (legal o il·legal) no és més que una mena de "justícia poètica" que fa que les diferències de nivell de vida tendeixin a igualar-se – almenys aquesta és la pretensió dels que emigren-.

A aquestes persones tan dignes i tan "estupendes" que s'indignen davant la crisi migratòria i les "avalanchas humanas" i que clamen perquè es quedin al seu país, jo els hi pregunto:

I tu que faries si haguessis vingut al món en un país com Mali, Sudan, Gàmbia..., i la vida et negués el que és més elemental, la dignitat? Què faries tu si no poguessis donar menjar als teus fills?

Et quedaries assegut a la porta de casa esperant que els temps canviessin?

Li recordaria a aquestes persones tan dignes i tan "estupendes" el deute històric que tenim els països rics amb els pobres. A què es deu el desenvolupament occidental si no és al colonialisme dels segles XVI, XVII i XVIII i a l'imperialisme i al capitalisme salvatge dels XIX i XX?

Li preguntaria a aquestes persones tan dignes i tan "estupendes" si el seu "cuajo" sí, "cuajo moral" els permet acceptar les mercaderies provinents d'aquests països en forma de combustibles, aliments o matèries primeres, i, en canvi, rebutjar a les persones.

Si senyors i senyores dignes i "estupendes", la immigració no és més que la infanteria de l'exèrcit dels perdedors de la història, que intenta compensar amb les seves tronades armes (kayucos, pasteres, salts...,) el gran desequilibri mundial en el repartiment de la riquesa.

Resti tranquil.la també la consciència del president Pedro Sánchez tan crític davant els fets de la platja del Tarajal, tan sol·lícit amb els immigrants de l'Aquarius i tan comprensiu també amb la bàrbara actuació de la policia marroquina al servei del nostre soci preferent del Nord d'Àfrica que ens permet externalitzar la nostra frontera al preu de 37 morts de persones innocents.

I no soc tan beneït de clamar per mesures utòpiques com seria la d'obertura de fronteres. No podem ser tan cínics, això seria caòtic. Però mentre no es contempli la veritable causa de les migracions, que no és altra que la de la desigualtat i la desesperació, continuarem assistint a tragèdies com la de la setmana passada.

Rafa Higueras, Solidaris de La Granada

28 de juny de 2022