M'he fet mesell

Aquesta afirmació potser us semblarà fora de lloc, ja que aquest tipus d'adjectius gairebé sempre es destinen als altres, però deixeu que m'expliqui.

Fa divuit anys, si divuit anys vaig presentar, perquè el meu Ajuntament m'ho va aconsellar, un projecte per a desenvolupar un pla especial que donés forma i ordre a un petit celler on elaboràvem i elaborem vi de collita pròpia, doncs no us enganyo si us dic que fins al dia d'avui els tècnics de l'Ajuntament no m'han pogut donar cap permís d'obres lligat a l'esmentat pla. Potser penseu que soc un deixat i que no m'he preocupat de fer allò que em demanaven, doncs us puc dir que no ha estat així i que segueixo maldant per aconseguir el "plàcet", de tota manera us he de dir que cada cop, amb el temps, aquesta esperança i la meva vehemència en demanar-ho és més escassa i feble, per això us dic que m'he tornat mesell.

En un principi em pensava que el problema era meu, que potser no era prou proactiu, però vaig veure que, en aplicar-me a aquesta proactivitat, que em receptava, no es produïen canvis en l'anormal seqüència de l'expedient. Després vaig pensar que potser hi havia una mà negra o que hi havia una certa ineptitud dels que havien de facilitar els procediments, però finalment vaig convèncer-me que hi havia d'haver per força una mica de tot, perquè quan et fas pesat i aquell a qui recorres no pot fer-hi més, acaba molts cops tampoc volent fer més, perquè el greu problema, em sembla que l'he detectat, és que l'administració viu sotmesa a un estat constant de xoc, cada cop que hi anava hi havia un problema, vaja, una directiva o una norma nova que fins aquell dia no figurava entre els requisits que calia complir per poder tirar endavant el meu humil expedient i és clar, el funcionari fins que no sap exactament com ha d'aplicar la nova directiva o norma, viu amb l'ai al cor, tu ho veus i acabes solidaritzant-hi i fins i tot sentint-te també malament.

M'ha costat molt arribar fins aquí, però penso que ara si, ara m'he avesat a no demanar res, només a preguntar com està això o allò. I així no em sento tan humiliat en la meva condició de quasi perfecte mesell.
Jo, ja m'he fet mesell, aquesta és una situació estrictament personal, però segurament tots plegats tenim un problema si es perd la il·lusió per iniciar projectes. Una societat amb una administració poc àgil que no facilita i entrebanca iniciatives esdevé una societat amb un futur dubtós.

Bon estiu