Es dona per fet que l'electrificació del transport és una tendència imparable, i que en un breu futur (el 2035 estarà prohibida la venda de vehicles de combustió) l'electrificació del transport serà la normalitat.

Però cal recalcar que això té forts impactes. I el principal és la quantitat d'energia elèctrica necessària.

Fem quatre números: Un cotxe elèctric consumeix de l'ordre de 15 kWh/100 km i sol fer una mitja de 15.000 km/any, per tant, necessita 2.250 kWh/any. Si a Font-rubí tenim 1.000 cotxes aproximadament -segons Idescat- i només el 50% del parc s'electrifiqués, necessitaríem 1.125 MWh.

Perquè entenguem la magnitud de la xifra, aquests 1.125 MWh signifiquen augmentar les necessitats elèctriques actuals del municipi un 50% o més.

Vist en termes d'espai, si volguéssim ser elèctricament sobirans, necessitem tenir almenys 2 Hectàrees de plaques fotovoltaiques per cobrir la demanda (unes 10.000 plaques). Vilafranca necessitaria 20 Hectàrees i 100.000 plaques. A això hi hauríem de sumar la infraestructura de carregadors necessària.

Per no parlar de l'energia, els minerals i els calés necessaris per fabricar aquests 500 vehicles i 1.000 plaques necessàries per abastir-los… Els números espanten i creen molts dubtes i escepticisme. Però també cal dir que ningú es planteja la quantitat d'energia i calés necessaris per fabricar 500 vehicles de combustió i abastir-los avui en dia de gasoil provinent de l'altra part del món.

Com no és possible que tot el consum energètic mundial es faci a curt termini amb fonts renovables, òbviament la clau de volta és reduir-ne les necessitats i el consum, i per això faran falta polítiques molt més valentes que les actuals. Primer de tot fomentar l'estalvi energètic en els àmbits personal, comercial, industrial, agrícola i del transport. En l'àmbit de la mobilitat personal les més importants són invertir de forma potent en transport públic (encara que sigui deficitari) i en campanyes de foment de la compartició de vehicles. No té sentit que hi hagi famílies amb 2 o més vehicles, sobretot quan les distàncies a cobrir són curtes.

Però donant per segur que molta gent farà la transició a vehicle elèctric, un punt fonamental per donar impuls a la imperiosa descarbonització del sistema energètic és facilitar al màxim les instal·lacions d'autoconsum i les comunitats energètiques. Descentralitzant el model podem aconseguir un cert nivell de sobirania energètica (sigui individual o en petites comunitats) i augmentar la quantitat d'electricitat d'origen renovable de la xarxa. I per això calen noves regulacions, incentius fiscals i trencar l'oligopoli de les cinc companyies que es reparteixen el mercat elèctric i juguen amb els preus per maximitzar beneficis.

Pel que fa als punts de càrrega, molts fabricants ja l'ofereixen en comprar el vehicle i te l'instal·len a casa. Si tenim una instal·lació fotovoltaica a casa, ja es redueix la necessitat d'espai i infraestructures públiques. A escala municipal, una alternativa als punts de càrrega actuals són "les fotolineres", pèrgoles amb sostre de plaques solars i on es posen dos o més punts de càrrega. Electricitat neta km 0.

Finalment, cal deixar d'apostar definitivament per grans infraestructures que només fomenten la mobilitat fòssil: desdoblar la C-15 o l'A7, ampliar aeroports, nous ports per megacreuers, polígons logístics, etc. i reforçar la xarxa de transport ferroviària, sobretot per mercaderies, cosa que permetria treure molts camions de les carreteres.

Menys ciment i més compartir vehicles, fer viatges més eficients i reforçar el circuit curt d'abastiment augmentant la nostra sobirania energètica, alimentària, educativa, d'oci i cultural.