I jo què?

Mentre escric aquestes línies les bombes continuen caient sobre la, cada cop més estreta, franja de Gaza.

L'estat d'Israel, invocant el dret a la legítima defensa, executa un genocidi sobre el poble palestí.

L'estúpida i criminal incursió de Hamàs del passat 7 d'octubre, matant indiscriminadament a més de 1200 persones innocents, serveix de justificació als falcons de l'estat hebreu per a massacrar als palestins de Gaza.

Després de 56 anys d'ocupació, de repressió, d'humiliació,... ens estranya que imperi el ressentiment i l'odi entre la població palestina? Recordem que Hamàs va guanyar unes eleccions democràtiques el 2006 a Gaza. Es pot entendre que els palestins no votin a les “germanetes de la caritat”?

La comunitat internacional, encapçalada pels EE UU i arrossegant els peus per la Unió Europea, ha donat suport incondicional a Israel, que fins i tot s'ha atrevit a refusar i a recusar els enviats per l'ONU i el mateix president António Guterres. Quina vergonya!!. Quina prepotència!!

Estic convençut de què existeixen a ambdós bàndols veus que clamen per la pau, pel perdó i per la convivència, però no són ells qui prenen les decisions. Aquests són presa de la seva pròpia indefensió argumental i misèria moral: Hamàs, Netanyahu,... i tenen captius els seus respectius pobles.

Diu el refrany castellà que “Quien siembra vientos recoge tempestades” i que “torres més altes han caigut”. El temple jueu de Jerusalem ja va ser destruït en dues ocasions pels emperadors romans com a resposta a la fatxenderia i prepotència dels mandataris hebreus de l'època. Que llegeixin la història. Una història més recent que els ha transformat de víctimes de l'holocaust nazi del segle passat a botxins del poble palestí amb l'excusa d'acabar amb Hamàs.

I no ens enganyem, sí que podem actuar per a donar resposta a la pregunta: I jo què?

Rafa Higueras, La Granada. 28/10/23