Surts al carrer, vas al mercat, seus a prendre un cafè. Veus a la gent que riu, que es comunica, que empatitza. Endevines o intueixes una necessitat vital de relació, una crida a participar en el gran joc de la vida social, amable, riallera, distesa,... Les persones necessitem sentir-nos part del col·lectiu, creure que la societat funciona, que hi ha futur,...

Seran cabòries meves? Serà l'esperit nadalenc? O serà simplement la capacitat d'adaptació a situacions adverses?

Us imagineu que la política i l'economia també ajudessin a fer que les coses anessin a millor?

Que els parlaments i les instàncies judicials no fossin a matadegolla intentant desqualificar a l'adversari?

Que la cimera de Dubai COP 28 servís realment per a encarar el futur del planeta amb més optimisme?

Que es pogués condemnar clarament a un país que envaeix un altre provocant èxodes i milers de morts?

Us imagineu que els organismes supranacionals tinguessin autoritat per a posar fre a aquestes barbaritats?

Us imagineu si això de l'esperit nadalenc no consistís únicament a gastar, consumir i passejar per fires i carrers il·luminats fent-nos selfies com babaus?

Us imagineu que l'esperit nadalenc o el que sigui servís realment per a inspirar-nos a imaginar la sortida del túnel del pessimisme i la resignació que ens afecta?

Podem intentar demanar-li tot això a Ses Majestats els Reis Mags, però mai resignar-nos a un horitzó tan gris.

Bon Nadal a tots/es!

Rafa Higueras, La Granada