Benvolguts ciclistes d’Strava, caminaires de pulsòmetre i amants autoproclamats de la natura que pugeu fins a Font-rubí.

Primer de tot: felicitats. Fer quilòmetres en bici o a peu té mèrit. Pujar desnivell, suar la cansalada i penjar la ruta amb orgull també. Aplaudiments.

Ara bé.

Si sou capaços de fer 40, 60 o 100 km per gaudir del paisatge, potser també sou capaços de fer 20 metres més amb les mateixes cames prodigioses per no orinar als cantons de les cases dels veïns.

Sí, aquelles cases on viu gent. Gent que no ha signat cap contracte per convertir la seva façana en el vostre urinari panoràmic.

La natura que tant estimeu no comença ni acaba al mur d’una casa particular. Si voleu fer una parada tècnica, teniu bosc. Molt bosc. Preciós, ample i perfectament capacitat per absorbir allò que el vostre cos necessita alliberar.

El que no és tan bucòlic és haver d’obrir la finestra i rebre l’aroma d'etapa reina amb regust d’amoníac.

No es tracta de prohibir res. Es tracta de respecte.
Respecte per la gent que viu aquí.
Respecte pel poble que us acull.
I sí, també respecte per la natura que dieu estimar.

Perquè estimar la natura no és només pedalar-hi o caminar-hi. És no convertir els cantons de les cases en lavabos improvisats.

Així que la propera vegada que la bufeta us faci senyals, recordeu: si podeu fer quilòmetres, podeu fer uns metres més.

Gràcies per la vostra comprensió.
I que tingueu molt bona ruta  🚴‍♂️🚶‍♀️!