Guardiola sense comerços

Jordi Oyonarte 

M'expliquen uns amics que han estat a Escòcia, que en els pobles de Highlands, és molt difícil veure-hi comerços de cap mena.

La despoblació i els hàbits de consum de la societat actual fan que la viabilitat del comerç local i tradicional sigui complicada.

 

He sentit dir que a Guardiola hi havia una peixateria i una botiga d'espardenyes...

 

Us imagineu que a Guardiola no hi haguessin comerços? Ni farmàcia, ni fleca, ni botigues de menjar, ni perruqueria, ni bars, ni restaurants...; què passaria? Doncs possiblement que viuríem menys del poble, hauríem d'anar a Vilafranca per tot, compraríem més a internet...; i ens coneixeríem menys els veïns, es farien menys activitats, vindrien menys visitants...; es degradaria el patrimoni, i a la llarga perdríem població i perspectives de negoci... Perdríem prosperitat i qualitat de vida.

 

No ens enganyem: molts habitants de Font-rubí ja ho fan així. Model: poble dormitori i 4 pagesos portant les terres.

 

Estic segur que hi ha actualment iniciatives per ajudar els comerços: promocionar el turisme local, fer fires i activitats esportives i lúdiques que aporten clientela potencial, deixar aparcar a les voreres tot i penalitzar la qualitat urbana.... Em sembla bé. Tanmateix, crec que es pot anar mes enllà.

 

En els pregons de la Festa Major, sempre s'esmenta amb orgull l'alta participació de veïns i veïnes en les festes i associacions lúdiques del poble. I és ben cert. Però jo em pregunto si aquesta participació i aquestes ganes de pertànyer a un projecte comú, no podria estendre’s a les àrees econòmiques i socials.

 

Per exemple, es podria incentivar i ajudar els comerços amb rebaixes fiscals a canvi de convertir-los en punts d’associacionisme o d'informació turística o d'iniciatives col·laboratives (venda de tiquets, anunci d’activitats, etc...). Sí, ja ho sé, més feina. Però, i si fos a canvi de beneficis que fessin més viable econòmicament l'activitat?

 

Això necessita la implicació de l’Ajuntament. Exemple: qui compri + 25€ al comerç local, té dret a copa de cava dels productors locals: és un clar exemple de com estendre el benefici del turisme enològic als comerços ! O bé, potenciar els productes i treballadors locals en els diferents negocis, mitjançant programes municipals.

 

Un altre valor social és utilitzar els comerços com a punts de detecció de problemàtiques socials, ja que són, de vegades, els únics contactes de persones que pateixen exclusió, o maltractaments o d'altres problemàtiques.

 

En fi, amics, tot està per fer i nosaltres podem modelar el nostre futur.

Transformar el nostre poble en un lloc on més gent visqui millor; i això passa per ajudar (autònoms, comerços, propietaris) i generar (iniciativa econòmica, col·laboració social) un més pròsper Font-rubí.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article