La solució l’haurem de forçar

Marc Galimany PDeCAT Font-rubí

Que ningú caigui en la temptació de creure que es passarà pàgina. Els votants del 1-O i també altres catalans, amb la suficient decència intel·lectual i estima a aquest poble, tenen gravades en foc a les seves retines, la terrible violència policial contra la pacífica, cívica i demòcrata població catalana i catalanista. I també, sense necessitat d’aprofundir massa, han vist que qualsevol correcció, a favor nostre, sobre els dèficits fiscals, estructurals o democràtics que patim, seran la causa d’un terratrèmol polític a Espanya. Una Espanya que en bona part no ens comprèn, una que ens ignora i una altre que directament ens odia. De justícia és dir que també n’hi ha una que ens estima, insuficient per fer canviar aquest panorama. Així doncs voldria que els de la 3a via ens ho expliquin: ens imposen un camí i nosaltres volem anar en direcció contrària, quan es proposa desviar-se tan sols uns graus de la ruta, explota l’extrema dreta, la dreta i la dreta socialista. Amb el recurs de l’Estatut va quedar clar: no volen concedir-nos res, volen treure’ns el que ja tenim. No hi ha solució si no la forcem. I és això el que va voler fer el bloc sobiranista el 1O, la resposta ja la sabem, però encara no s’ha acabat.

Aquesta és una força molt poderosa que pretén abandonar la lluita que posa en risc les seves menjadores. Però veu amb pànic la resposta social, que ha donat l’opinió pública, sobre aquests desconcertants globus sonda que han llençat als darrers mesos, com quan hom llença una pedra sobre el llac gelat abans de travessar-lo.

Conseqüentment les properes eleccions cobren vital importància. Cal anar a votar, és una de les poques armes que tenim. Per molt decebuts que alguns votants estiguin, cal utilitzar els partits com a escut i punta de llança a totes les institucions: les europees, les estatals, nacionals i locals. El desgast sobre el nostre partit, com sobre els altres actors independentistes és notable, però la perseverança d’aquest poble està erosionant la política espanyola, el seu prestigi i les seves possibilitats. En la darrera legislatura hi hagut 3 eleccions, 2 presidents de sentit contrari i gairebé un any sense govern, i tot per la incapacitat de resoldre el cas català.

Sabem que moltes estructures laborals s’han arrapat al caliu de les institucions i de la política. Càrrecs funcionarials i polítics que particularment ja tenen l’aposta feta cap a la seva estabilitat econòmica i seguretat jurídica, i qui dies passa, anys empeny. Aquesta és una força molt poderosa que pretén abandonar la lluita que posa en risc les seves menjadores. Però veu amb pànic la resposta social, que ha donat l’opinió pública, sobre aquests desconcertants globus sonda que han llençat als darrers mesos, com quan hom llença una pedra sobre el llac gelat abans de travessar-lo. I han vist aterrats que no, que si es desvien cap a nous tripartits, pactes pressupostaris amb els del 155, o abandonen la causa justa de decidir què volem ser, el gel es trenca, tot s’enfonsa. I adéu càrrecs, adéu sous i adéu poder. Així doncs viure dels nostres impostos s’ha convertit en un esport de risc, i per tant només apte pels més compromesos i pels que realment volen representar la voluntat del poble que els vota. Ser un alt funcionari, conseller, alcalde o diputat no és pas obligatori, en tot cas que cadascú presenti amb claredat quin és el seu compromís i fins on està disposat a arribar, abans que el votem.  Nosaltres presentarem un equip i un alcaldable que ja han demostrat la seva voluntat en accions passades, que posem en valor com a prova per a accions futures, que segur vindran. És per això que no tan sols voldrem que valoreu la seva idoneïtat i vàlua, sinó també la seva valentia. Comença una intensa carrera electoral, i us convidem a assistir als propers debats, xerrades i presentacions. Tens dret a decidir.

I com sempre un record pels presos polítics, reclamant des d'aquí el seu alliberament.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article