Editorial

El resultat de les eleccions catalanes ens ha donat un respir dins la inquietud creada per tot un entorn de circumstàncies negatives: la covid, la deriva repressiva de l’Estat amb els cantants i la reacció aïrada i violent que ha provocat, les ambigüitats del govern de Madrid, els interrogants sobre l’entesa a Catalunya, els molins de vent, el Pla Territorial...

L’indpendentisme es manté dempeus i se li ofereix l’oportunitat d’iniciar una etapa d’entesa si hi posa voluntat i encert. Aquesta petita victòria –petita dins el conjunt de les altres preocupacions- la podem constatar de prop, al mateix Font-rubí, un espai més al que se li obren els interrogants de tot Catalunya. A Font-rubí, teòricament, hem apostat per la república, però aquesta forma de govern ha de passar, com a tot arreu, a ser un esperit que informi la vida cívica i les actuacions municipals. I això, com s’ha fer?

La deriva repressiva de l’Estat amb l’empresonament de cantants té com a resposta l’esclat de la inquietud, covada fa anys, entre el món dels joves, que contempla un present i un futur molt difícils. La violència somou qualsevol equilibri i posa en qüestió uns Mossos d’Esquadra que tant necessitem per a garantir la seguretat pública. Cal trobar els canals per encarrilar els problemes de fons així com la mateixa expressió de la protesta i la forma de respondre-hi.

El panorama espanyol és el marc on es mouen les frustracions principals de Catalunya. Quin és el camí perquè el moviment independentista trobi sortida? En què s’han de posar d’acord els partits catalans perquè tinguem la sensació que caminem? Cal afrontar les seqüeles de la Covid, el canvi climàtic, el clima de repressió espanyola i el recurs a la raó que ens aportin des d’Europa. Trobarà el nou govern un espai que permeti una acció sostinguda que satisfaci els problemes immediats de la pobresa i les desigualtats i que afronti la independència? Com aconseguirem la unitat moral que ens animi a afrontar els reptes en tants fronts?

Entre d’altres, tenim el repte immediat dels molins de vent. Hi hagué fa un temps tota

una campanya defensant la necessitat d’un mapa català que reparteixi les responsabilitats energètiques en funció del territori i les seves característiques. S’imposarà la raó tal com demana el Consell Comarcal en la moció aprovada? Deixarem que les empreses usin el nostre terreny agrícola per al seu exclusiu interès? Com et pot conciliar l’ecologia amb les necessitats de la població?

El Pla Territorial. En aquest número es publica un extens reportatge sobre el debat iniciat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Convidem a llegir-lo i a seguir en les propostes i les rèpliques les fases d’un relat que hauria d’acabar bé. L’origen de la campanya pro-Vegueria va ser la inquietud causada per les determinacions polítiques que ens venien de fora i que plantejaven un Penedès al servei de les necessitats metropolitanes....

Us convidem a considerar aquests temes amb la major atenció, alguns dels quals tractem especialment en aquest número.

La redacció