Editorial

La Festa Major compta amb un teixit d’entitats col·laboradores que ajuden a viure-la com una festa de tots. Celebrem-ho. Així és com les festes responen a una voluntat amplament compartida i així és com cal celebrar-les. L’únic problema és la necessitat d’anunciar la pròpia participació, com si tot depengués del nombre d’aspirants promptes a apuntar-se a la festa. Tanmateix, aquesta és la dura realitat d’una pandèmia que ens obliga a extremar les mesures de prudència i a assegurar-nos una sortida en cas de necessitat. Fem-ho tot pensant en el conjunt del poble i la festa tindrà un rostre més humà i solidari.

Estenent-nos en el tema, aquest número del Montònec porta una nota que avisa que a Font-rubí, abans gairebé immune, del 3 de juliol al 31 s’han enregistrat 60 casos positius i l’índex de contagi ha arribat fins al 3.500. I més encara, tot i que no hi ha un acord unànime entre les autoritats, les dades semblen confirmar que les mesures de seguretat no van ser prou enèrgiques a l’hora de permetre determinades concentracions festives. Ho dèiem en la darrera editorial i els fets semblen confirmar els temors.

En un ordre semblant de coses, la nostra Festa Major –aquesta és una més de les contradiccions de la vida- ens porta la notícia negativa d’una acceptació prèvia de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Tot Catalunya i l’Alt Penedès, que és pròxim a Barcelona, sofreix l’alt índex de contaminació que provoca l’aeroport. Ens sorprèn i ens entristeix l’ambigüitat amb què tracten el tema les autoritats, com si tot depengués únicament de salvar la llacuna de la Ricarda i la biodiversitat del país. Certament, aquests són elements essencials a tenir en compte, dins del joc impossible de combinar-ho amb les aspiracions del sector de negocis del país. Ara bé, una pregunta s’alça gairebé com una acusació: està disposada la Generalitat a refusar el projecte i a modificar la seva línia ecològica si es comprova que el “diàleg” surt negatiu pel que fa a l’aeroport? Què es pensa fer amb la contaminació que provoquen el trànsit rodat, els vaixells que atraquen al port, la gernació de turistes que corroboren un model de sostenibilitat laboral i ecològic que s’ha demostrat precari, i etc...? Quin pla té la Generalitat? Quina alternativa proposa?

De moment, han dominat el panorama amb declaracions de triomf davant d’unes negociacions que han oblidat un aspecte fonamental: qui és que ha de gestionar l’aeroport? AENA?, l’Estat?. Aquestes són parts interessades. I la Generalitat? El govern de l’Estat ens dona quatre engrunes a canvi d’augmentar el CO2 que tant pot venir del Prat com de Reus i Girona, que també tenen aeroport i es preparen per rebre el TAV que ha de traslladar els passatgers que prèviament hauran contribuït a la contaminació generalitzada –l’Alt Penedès inclòs- des del centre de Catalunya.

Aquest i d’altres problemes –podríem parlar de l’abandó de la sucursal del Banc de Sabadell, que ja comentarem- són les músiques de fons de la nostra Festa. Però no ens hi podem resignar. Cal que la festa sigui expressiva d’una ciutadania que es prepara i celebra les ganes de viure millor en un sentit més profund i més humà, que la mera expectativa de més consum, però amb degradació climàtica i el trist orgull de gaudir d’un PIB més inflat, que només afavoreix els més rics. La festa reclama el propòsit de vida millor, d’un projecte que li posi terminis a l’abast i l’esperança d’aconseguir-los. No la simple inèrcia d’uns gestos que es reiteren anualment d’acord amb la roda del temps.

És en tot aquest sentit, que desitgem a tothom una bona Festa Major.