Editorial

Amb la mateixa força que s’allunya aquesta maleïda pandèmia, retornem de la letargia processista. Com quan ens aixequem amb una cama que teníem inconscientment oprimida, absorts en un altre tema, un pessigolleig dolorós no ens permet posar el peu a terra, ni sostenir-nos. Cap cortina de fum, ens hauria de desviar d’allò essencial: al parlament de Catalunya no se li permet parlar d’autodeterminació, i obeeixen. Òrgans administratius secundaris estan per sobre de la sobirania del parlament, i obeeixen. Els jutges han imposat la política d’immersió lingüística, i obeeixen. La taula de diàleg – tothom ja sabia que no serviria ni servirà mai- ni apareix ni se l’espera. El propi govern mana desallotjar la Meridiana, els darrers que conserven la flama de la protesta ininterrompuda de l’1 d’octubre, aquells que aportaven a la caixa de la solidaritat i protestaven per la seva llibertat: ignominiós. El control dels mitjans i dels tertulians que suen cada dia per adormir la fera, fer oblidar els cops -tasca difícil mentre l’Espanya continua fuetejant i regant els greuges- i defensant uns jocs olímpics amb els nostres germans de Sixena sota l’ombra de la “rojigualda”.

I tot això per què? Doncs és ben clar, ja no es pot seguir sostenint un discurs que aporta molts vots però que, ara sí queda meridianament clar, només és una pastanaga lligada a l’esquena de l’il·lusionat votant independentista. I qui dies passa, nòmines empeny. La mala notícia és que l’anhel de llibertat és intacte, la desmobilització vol ser motivada però tard o d’hora els passarà factura. Ni tota política ni tots els polítics són iguals, però val més que contribueixin a visibilitzar aquesta estafa o en seran còmplices. La desobediència gratuïta i solitària no es pot demanar a Roger Torrent, al president Torra o a Laura Borràs, llençant-los a les flames de l’opressor per deixar lliure el camí propi, però solidàriament i en bloc, acabi com acabi, resistint i presentant batalla, tots a una, és clar que sí. Cobra sentit i tindrà els suport del 52% d’independentistes que els van votar.

Aparèixer per la Meridiana, en un tall prohibit pel govern al que dones suport, no és desobediència. Afirmar que no aplicaràs la llei mordassa en les protestes, sense la complicitat del funcionari, no esmena la traïció del desallotjament als que van pagar molt car donar-los suport. Avançar cinc dies el calendari escolar no tapa l’acatament, íntegre i sense matisos, del 25% de castellà a les escoles. Són cortines de fum, disfresses. S’acosta la primavera i per fi cauen les mascaretes.