Editorial

Tot just hem acabat amb les eleccions municipals i ja tenim unes altres eleccions convocades. Ara haurem d'anar a votar en plenes vacances d'estiu.

Les últimes eleccions municipals, i també autonòmiques en gran part de l'estat espanyol, han provocat un gran rebombori i preocupació per l'increment de l'extrema dreta. Vox està guanyant terreny en comunitats tan properes com el País Valencià, les Illes Balears i Aragó, i el Partit Popular no té cap inconvenient a pactar i repartir-se el poder amb ells. Més aviat tot el contrari: a més de donar-los la presidència dels parlaments autonòmics i permetre'ls formar part del govern, el Partit Popular està adoptant i fent seus molts dels postulats més excloents i xenòfobs de Vox, com anar en contra del català, negar la violència masclista, el canvi climàtic, i així successivament.

La situació és molt greu. Tant és així, que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en un intent de frenar aquest avanç de l'extrema dreta, va trigar hores a convocar eleccions pel primer diumenge possible, el 23 de juliol.

Ara tot el debat està focalitzat en l'extrema dreta amb alguns promocionant el canvi que tant desitgen, mentre que altres intenten aturar-los per tal d'evitar la regressió social i democràtica que suposaria si el PP i Vox sumen majoria. Amb tot això, el fet nacional català i el procés independentista, queda en un segon pla, o millor dit, queda directament exclòs. Després del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, la unitat de l'independentisme s'ha anat dissolent i, tot i que continuen afirmant que l'objectiu és la independència de Catalunya, no hi ha cap acció conjunta en aquest sentit ni cap projecte de futur. El que està avançant és el bloc del 155, al qual ara també s'hi ha d'afegir Vox.

En aquest context, és normal que la gent se senti desatesa i enganyada, que no trobi cap partit que la representi i decideixi passar de la política i no anar a votar. Això de no anar a votar, tot i que sigui legítim, té conseqüències, perquè els altres aniran a votar, i els de l'extrema dreta hi aniran tots, juntament amb alguns indecisos i nostàlgics d'èpoques passades que encara no han estat totalment enterrades. Malgrat tot, n’hi ha que no estan disposats a concedir més crèdit a la inoperància independentista i a les falses promeses. El sentit de molts pactes municipals, comarcals i de les diputacions no hi ajuden gens.  Els que no volen cedir al discurs de la por, i alhora volen castigar la inacció i deixadesa nacional, també saben perfectament que l'espai serà ocupat pels altres i ens afectarà.

Venen temps complicats.