Editorial

És un honor i un plaer donar la benvinguda a aquesta edició tan especial de la revista Montònec, que celebra amb tota la il·lusió i esperança el seu número 200. Ho veiem amb satisfacció, orgull i agraïment, ja que aquesta revista ha estat testimoni i narradora dels esdeveniments més rellevants que ens han interpel·lat des de l’agost de 1990.

En recórrer les pàgines i pàgines i les dues-centes edicions del Montònec, no podem deixar de destacar la seva contribució al teixit cultural i social de Font-rubí, mostrant la riquesa i diversitat de la nostra comunitat. La revista s'ha convertit en una plataforma per expressar les veus locals, compartir històries inspiradores i, en definitiva, enllaçar els ciutadans amb la seva pròpia identitat.

Bufant les espelmes, volem agrair a tots els col·laboradors, lectors i patrocinadors que han fet possible aquesta trajectòria. El Montònec no seria el que és avui sense el seu suport constant. El patrocini i la subscripció és una tasca filantròpica ben reeixida i d’importància cabdal. Ésser-ne subscriptor t’arrela a realitat social font-rubinenca; la dispersió geogràfica municipal necessita d’aquest lligam col·lectiu.

El Montònec també ha incorporat la seva versió digital; tot i així, llegir en paper físic comença a ser un necessitat entre els joves: els informes PISA posen davant del mirall un sistema d’ensenyament amb moltes arestes, però sobretot mostra uns alumnes amb una deficient comprensió lectora. Les pantalles i la complexitat demogràfica i social també hi han contribuït. Llegiu! Informeu-vos pausadament sense la llum d’un aparell.

Ens aproximem al Nadal més sec de la història recent. Sense perspectiva de pluges, la humanitat no reacciona de manera contundent. Localment ens prohibiran el consum d’aigua, sense obrir un debat delicat però inel·ludible: Ja som vuit milions, n’hem de ser deu? Perquè, recordem, com més som més escalfem la Terra i menys plou, i com més som més aigua necessitem.

Aquestes festes i amb el començament d'un nou any, celebrem junts la força de la comunitat i els desafiaments que ens impulsen a créixer i evolucionar.Tenim l’esperança que serem capaços de millorar el país, el clima, el nostre sistema d’ensenyament, i capaços també de fer créixer aquesta revista amb forces renovades, nous i més lectors i col·laboradors. Llarga vida al Montònec!