Editorial

Més enllà de l’herència religiosa, resta, però, la bondat de què som capaços, la que s’arrela en la vida i el ressò de missatges assumits o posats a l’espera. I fins i tot l’enyorança... I això, amb moltes onades: campanyes d’aliments,  la Marató, l’ajuda als compromesos per la independència; la col·laboració amb ONGS,  el cor obert a la pena i a la persona de l’altre...

En aquests moments, el retrobament familiar s’acarnissa sobre alguns de nosaltres en recordar presos polítics i exiliats. La carn d’olla i l’abundància, inclús l’excés de menges, grinyola en contraposició a la vaga de fam que han emprès alguns dels segrestats. És una vaga per visibilitzar una injustícia, en unes dates en què tothom intenta oblidar preocupacions.  I temem que sigui un crit desgastador en mig del desert; un crit només escoltat per la pròpia tropa. Un sofriment més.

Espanya i Europa apareixen inhumanes als nostres ulls... Però ells, els que estan en vaga de fam,  amb tots els pobres i humiliats del món, truquem a la porta i ens demanen destriar entre afinitats i urgències.

La nostra preocupació topa amb allò que tenim més al davant: les eleccions andaluses ens han destapat la misèria  d’una Espanya vergonyosa; que existeix, que existia i que se l’ha mantingut; que coneixem i que posa a prova la solidaritat. Un mot que de tant passar de mà en mà deixa ferum de suat. Dosificades les campanyes d’anticatalanisme durant 300 anys per arreplegar suports, per justificar plagues o vots davant greuges inventats, ara, un cop més, se’n visualitzen els resultats. ¡A por ellos!

Però el nostre clam de llibertat -de creients en la vida-  ha d’inundar tot el que pugui abastar i fer  surar el desig de fer el bé: de mantenir-nos alerta, enginyosos,  astuts i tossuts, al  davant i en contra d’ells; i sabent el que volem.

La intel·ligència i la bona voluntat, haurien de comprometre’ns contra tota immundícia: la que ens fereix com a catalans i com a persones.  La que ens escomet arreu: estats corruptes, justícia podrida; entre nosaltres, una monarquia desprestigiada... I tants polítics i gent influent, ressentits, patètics i perillosos, Indocumentats,  amb falsos estudis, que piloten els destins de tanta gent, i els nostres, més en concret.

Entre el ressò de la cridòria festiva, entre la xerrameca enemiga, la indiferència freda i la dificultat de creure o d’avançar en la fe, ens queda fer el gest en pro de la vida i el goig de saber que hi estem a favor.

¡¡¡  MOLT BONES FESTES I BON ANY 2019 per a TOTHOM  !!!