Amb motiu de la seva visita a Font-rubí el diumenge 20 de setembre per commemorar el desè aniversari de la consulta sobre la independència de Catalunya a Font-rubí.

Joan Rigol inicia la seva estada oficial a Font-rubí en una visita a l'ajuntament. És rebut per l'Alcalde, Xavier Lluch, i tots els regidors i regidores del consistori a la sala de plens. Després d'unes breus paraules en què el president Joan Rigol es va interessar per la vida social i econòmica de Font-rubí, va signar en el llibre d'honor del municipi. L'alcalde el va obsequiar amb el llibre de Font-rubí.

Un cop acabat l'acte institucional, el President Rigol va acceptar a respondre les següents preguntes del Montònec.

Avui esteu a Font-rubí per commemorar el desè aniversari del referèndum per la independència organitzat al municipi. ¿Hem avançat gaire en tot aquest temps?, o ¿estem una altra vegada a la casella de sortida?

Tornem a estar en el punt de sortida però amb l'experiència d'aquests anys que han sigut dolorosos. Mentre tinguem gent a la presó i a l'exili, no podrem dir que ens n'hem sortit ni de bon tros. El que sí que hi ha és un replantejament general que ens ha de portar al que volem, que Catalunya sigui lliure. Estem vivint uns moments d'una certa complexitat que en comptes d'unir-nos a la causa sembla que, per causes estratègiques, ens donem cop de colzes els uns als altres.

En aquest sentit, Vostè que ha estat un militant destacat a Unió Democràtica i ha participat en la coalició amb Convergència, ¿Com veieu l'actual baralla i divisió entre El PDeCAT i Junts per Catalunya?

Crec que hi falta un lideratge moral que uneixi la diversitat d'opinió que cadascú pot tenir estratègicament i tàcticament en aquest espai electoral que és el de Convergència i Unió. Un lideratge sobre uns valors, que fa que tothom s'hi arreplegui al seu voltant, que ara no es dóna.

En tot tenim una gran cosa positiva, enormement positiva, que és que la gent ja s'ha manifestat en favor de la independència de Catalunya amb una massa crítica molt i molt important, però encara no suficient per somoure la inèrcia d'Europa en vers els estats. I ara la tasca que tenim és de mirar que se'ns ajunti en aquesta causa gent, que encara que no se senti independentista, però que en veure el projecte polític de la Catalunya que volem, s'afegeixi perquè vegi que si juga el futur dels seus fills i els seus néts.

Com vèieu la falta d’unitat de les forces independentistes?

A veure, aquí passen diverses coses però deixeu-me dir una, que els mitjans de comunicació tenen més tendència a explicar les divergències que hi ha, perquè forma part de la seva pròpia professionalitat, però de vegades hi ha elements en què es veuen la cohesió interna de sentiments i de conviccions que no surten prou reflectides en els mitjans de comunicació. No vull fer cap crítica en aquest sentit, sinó només constatar que es veuen més les divergències que no el comú denominador.

Quina valoració en fa del llegat del Pujolisme tenint en compte els afers econòmics i judicials del President Pujol i de la seva família.    

Jo personalment, al President Pujol me l'estimo, me l'estimo perquè hi he estat al seu costat, perquè sé que ell mai s'ha posat un duro de l'administració pública a la butxaca. S'ha dedicat tant i tant al país, que la família li quedava com una mica en segon terme i aquest és, segurament el preu caríssim que paga un home que ha estat treballant per Catalunya des de la presó franquista fins a les institucions. Això em sap greu perquè ell es mereix una vellesa molt més digna de la que té en aquests moments.

Heu tingut una llarga carrera política, heu estat diputat al congrés, conseller, Diputat al parlament de Catalunya, senador al senat espanyol i President del Parlament de Catalunya.

¿Quina d'aquestes etapes guardeu un millor record o considereu que la vostra tasca va ser més important?

Una que no sap quasi ningú, i és que vaig treballar per la unitat de la llengua entre el País Valencià i Catalunya i ho vam aconseguir. Això és una cosa que m'havia encarregat el President Pujol i de la que em sento més orgullós d'haver-ho aconseguit.

Per últim, Vostè que és considerat un home de pactes, ¿Actualment encara el fan "servir"?

Jo ja sóc gran, no em faig vell perquè ja ho sóc, per tant ja sé quines són les meves limitacions i la meva disponibilitat. Em criden, en moments molt puntuals, quan volen conèixer la meva opinió de coses que estan passant.

Moltes gràcies, President