En aquestes línies, el mossèn Manolo, nou rector de la parròquia de Font-rubí, comparteix el seu testimoni amb reflexions personals sobre la seva vocació i les seves primeres impressions sobre el municipi i la seva gent.

Breu presentació

Em dic Manolo, soc de Viladecans i tinc arrels a Andalusia, entre Guadix i Linares. Vaig entrar al Seminari de Barcelona l’any 2018 i, després d’uns anys a Vilafranca del Penedès, em van ordenar de diaca el 2023 i de sacerdot el 2024.

Des del setembre passat soc rector de la Unitat Pastoral de Vallformosa i continuo vivint a Vilafranca, on col·laboro com a vicari, especialment amb la pastoral jove i l’esplai del GEP.

Abans del seminari treballava en el món del màrqueting digital i la programació web. M’apassiona la comunicació i fer arribar l’Evangeli d’una manera propera i viva.

Què el va portar a decidir-se per la vocació sacerdotal?

La meva decisió no va ser d’un dia per l’altre. Descobrir la crida de Déu no és senzill, i cadascú la viu d’una manera diferent. En el meu cas, va ser un camí fet de temps, d’experiències i de molts petits “sí” que, amb el pas dels anys, es van anar fent més grans.

Sempre dic als joves que tot va començar quan vaig dir “sí”, un sí lliure, fruit de la confiança i del desig sincer de seguir Jesús. Un “sí” a conèixer-lo millor, a viure el camí que Ell em proposava i a descobrir que aquest camí, lliurement escollit, era també el meu.

Com ha estat el seu recorregut abans d’arribar a Font-rubí?

Tot i que ja coneixia una mica la zona del Penedès, no la vivia com ara. El meu camí va començar fa uns set anys, quan vaig entrar al seminari. Després dels primers cursos, ens ofereixen la possibilitat d’anar a una parròquia diferent de la del nostre origen: en el meu cas, podia triar entre Castelldefels o Vilafranca del Penedès.

Vaig triar Vilafranca perquè, tot i ser català, volia millorar el meu català i viure més a fons la cultura del país. Durant el temps de seminarista, vaig poder col·laborar en diversos pobles de la zona, ajudant on calia. Finalment, com a sacerdot, vaig rebre l’encàrrec de servir com a pastor de les comunitats de la Unitat Pastoral de Vallformosa, entre elles Santa Maria de Bellver i Sant Pere i Sant Feliu de Font-rubí.

Arribar aquí ha estat un regal: m’he sentit molt acollit i he descobert una terra i unes comunitats amb un cor gran i obert, que m’ajuden cada dia a viure amb més alegria la meva vocació.

Quines són les seves prioritats com a nou rector de la parròquia?

Tal com vaig dir el dia de la meva entrada com a rector, vull somiar amb vosaltres: somiar que les nostres parròquies siguin obertes, acollidores i vives; que els joves hi trobin un espai on ser protagonistes, creatius i compromesos davant els nous temps que vivim.

Sovint diem allò de “sempre s’ha fet així”, però crec que ara és el moment de ser valents i creatius, d’obrir camins nous sense perdre mai el rumb de la realitat ni l’essència de l’Evangeli.

Vull que caminem plegats, com una gran família de fe, amb el desig de continuar fent créixer comunitats alegres, arrelades i plenes de vida.

Quina ha estat la seva primera impressió de Font-rubí i de la seva gent?

Encara fa poc que soc aquí i, com que comparteixo temps amb altres parròquies i amb el servei de vicari a Vilafranca, no he pogut conèixer Font-rubí tan a fons com voldria. Així i tot, la meva primera impressió ha estat molt bona.

Des del primer dia m’he sentit molt ben acollit, no només per la gent de la parròquia, sinó també per veïns i veïnes que he anat trobant. He percebut un esperit obert i proper, i això m’anima molt. Aquesta bona rebuda m’ha fet sentir part de la comunitat, i jo també vull correspondre-hi amb la mateixa predisposició i proximitat.

Tinc moltes ganes de continuar descobrint Font-rubí, de conèixer més la seva gent, tradicions i vida parroquial, i de caminar junts en aquest camí de fe que comencem a compartir.

Com li agradaria que fos la relació entre la parròquia i el municipi?

M’agradaria que la parròquia fos oberta a tot el poble de Font-rubí, un espai on tothom se senti acollit i proper. La relació amb el municipi hauria de ser com la d’una bona família, on hi ha diàleg, confiança i ganes de caminar junts.

El més important és parlar, escoltar-nos i col·laborar, buscant quines coses podem fer conjuntament per al bé del poble. Voldria que fos una relació propera, familiar i afable, que reflecteixi l’esperit acollidor de Font-rubí i l’Evangeli que volem viure.

Crec que, si caminem plegats, podrem fer créixer una comunitat viva, alegre i compromesa, on la parròquia i el poble avancin junts pel bé de tothom.

Hi ha alguna tradició o festa local que l’hagi cridat especialment l’atenció?

Encara estic en el procés de descobrir Font-rubí, però crec que la Festa Major és la que m’ha cridat més l’atenció. M’agrada veure com la comunitat s’uneix, combinant actes lúdics i religiosos, i com tothom hi participa, grans i petits.

També tinc curiositat per conèixer altres tradicions i activitats locals, perquè cada celebració és una manera de viure la cultura i la vida del poble. Espero poder participar més activament i compartir aquestes experiències amb tota la comunitat.

Què li agradaria haver aconseguit d’aquí a uns anys al poble?

D’aquí a uns anys m’agradaria que la parròquia fos un lloc obert per a tothom. Quan dic això, penso en un espai de trobada, on joves i adults puguin sentir-se com a casa: un lloc per pregar, per trobar pau i esperança, i per compartir la fe enmig d’un món tan divers i, a vegades, difícil d’entendre.

També m’agradaria que els laics, tant joves com adults, fossin corresponsables de la vida de la parròquia, participant activament i fent-la créixer amb els seus dons. Somio que puguem tenir, per exemple, una capella oberta com a oratori, on tothom pugui aturar-se un moment per pregar.

En definitiva, voldria que la parròquia fos part viva del poble, un punt de llum, acolliment i esperança per a tots.

Quin missatge voldria donar a la comunitat en aquest inici del seu servei pastoral?

En aquest inici del meu servei, voldria dir a tota la comunitat i al poble de Font-rubí que ja tenen un nou rector —per si encara hi ha algú que no ho sap!

Us animo a acostar-vos, a conèixer-me i a compartir camí junts. El que més m’importa són les persones, les seves inquietuds, alegries i esperances. Voldria que el meu ministeri es caracteritzés per caminar al vostre costat, amb ganes d’escoltar, d’acompanyar i de ser-hi present en el dia a dia.

Començo aquesta etapa amb il·lusió i confiança, desitjant que, entre tots, puguem fer créixer una comunitat viva, acollidora i plena d’esperança.