MARC FARRÉS responsable de la Fundació Espigoladors, va parlar sobre l’aprofitament alimentari d’allò que es rebutja per mera qüestió comercial o estètica: carabasses massa grans, fruita poc “rodona”, peres “massa” petites, menjar de restaurants que no s’ha consumit, etc.   Va comentar d’entrada que el volum d’aliments rebutjat és tota una tercera part de la producció.  La Fundació es dedica a recuperar-ho i a vendre-ho com a bo i com ajuda als col·lectius amb més necessitats. Per altra banda, es dedica, també,  a la producció de derivats d’aquests aliments (melmelades) a la conscienciació sobre l’aprofitament alimentari i a millorar l’accés a l'alimentació adequada. Compta amb personal en risc d’exclusió social.  Es subdivideix en equips, segons les matèries de què tracta i té unes cinquanta persones que hi treballen. 

“Espigoladors” ve d’”espigolar" una activitat tradicional que es realitzava antigament als camps. Persones amb pocs recursos recollien als camps dels agricultors els excedents, com espigues de blat, fruits secs o olives, una vegada ja havien fet la collita.

Marc Farrés va deixar entendre que la Fundació té prou capacitat per adaptar-se els canvis que la realitat social va generant i que pot mantenir vigents en el temps les seves finalitats essencials.

MARC TALAVERA va exposar les tasques dels “eixarcoladors”, dedicats a la feina la recuperació de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals.

Eixarcolant, nascut el 2016, compta de moment amb un nombre d’uns cinquanta  col·laboradors, distribuïts en equips específics. Desenvolupa projectes arreu de Catalunya en els àmbits de la recerca, la dinamització territorial, la divulgació i formació, i l’assessorament per tal d’impulsar que el cultiu, la comercialització i el consum d’aquestes espècies i varietats es tornin a cultivar, comercialitzar i consumir, i que tot plegat es faci de manera sostenible i ètica. Treballa per recuperar un patrimoni que potser pot semblar només cosa del passat però que, tanmateix, és imprescindible per transformar el futur. Cal generar el marc perquè la producció, distribució i consum d’aquestes espècies sigui possible i posi en relleu que un altre model agroalimentari és tant possible com imprescindible.

L’exposició va mostrar els prejudicis de la societat consumista i la reducció de les possibilitats alimentàries als productes només generals per les grans empreses. Eixarcolar amplia el camp de llavors disponibles i pot crear una major sobirania alimentària, ja que cada país té la seva producció. En aquest sentit, els països catalans són pròdigs en la diversitat de llavors.

Els dos presentadors van crear una bona empatia amb el públic, molt nombrós, que gairebé omplia la sala. El diàleg va ser intens i cordial i es va tancar perquè l’hora ja ho aconsellava.