Un estudi que es va presentar aquest dimecres 14 de setembre a Vilafranca, conclou que Les vinyes de la Denominació d’Origen Penedès necessitaran entre un 100% i un 200% més d’aigua l’any 2030, una quantitat que podria arribar al 400% d’aquí a finals de segle. Les sequeres de les dues darreres temporades i l’augment de les temperatures han afectat durament els viticultors i, tot i que el regadiu pot ser una solució ràpida, ni és definitiva ni és sostenible.

Aquest estudi del projecte ‘SECAREGVIN, Viabilitat de la transformació de vinya de secà a regadiu en la DO Penedès’, ha estat presentat per investigadors, provinents de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Centre Tecnològic de Catalunya (EURECAT).

Raïm és més petit, més dolç i madura abans

A la DO Penedès, enguany ha plogut un 40% menys que en la campanya anterior i les pluges de primavera de 2022 no van ser suficients. Quan els falta aigua els ceps pateixen i el gra de raïm és més petit, més dolç i madura abans d’hora. Això afecta la retenció d’aromes i l’acidesa i fa que no tinguin les propietats ideals per produir vi. A més, les prediccions climàtiques apunten que la dècada vinent el creixement de la vinya s’avançarà, serà més ràpid i, en el cas de la DO Penedès, la verema es podria avançar un mes.

El problema no és només que hi hagi menys aigua, sinó que cada vegada s’evaporarà més i més ràpid per l’augment de les temperatures.

Segons els resultats de SECAREGVIN, en el pitjor escenari, a finals d’aquesta dècada la vinya de la DO Penedès necessitarà entre un i dos cops més aigua que en el període 1972-2005 i fins a quatre cops més a finals de segle.

Al Penedès, la tradició vitivinícola sempre s’ha basat en les aportacions de la pluja, i plantejar-hi el regadiu requereix conèixer les aigües subterrànies del territori, la seva qualitat i les possibilitats d’explotació.

Segons l’ACA, la massa d’aigua subterrània de la DO Penedès és “limitada”, amb tres aqüífers poc productius, poc profunds, amb una qualitat de l’aigua no gaire bona i que es troben en risc d’incompliment. Així doncs, tenint en compte les necessitats hídriques de la vinya previstes al projecte, no seria suficient. Així doncs, cal dirigir els esforços al reg de suport puntual a la vinya a mitjà i llarg termini, gestionant bé la disponibilitat d’aigua per garantir l’abastiment.

L’investigador de l’IRTA va remarcar que es poden “avaluar punts de reg i establir zones de regadiu” perquè els ceps sobrevisquin en anys extrems, però “no per augmentar la producció de manera continuada”. Així doncs, cal saber quin és el millor moment per aplicar l’aigua en cada fase de creixement de la vinya. És per això que la jornada va destacar la importància de valorar la font més adient i els avantatges i inconvenients de diversos sistemes basats en l’estalvi, l’eficiència i l’adaptació.

Van presentar diverses alternatives, com avaluar el cost energètic de l’extracció d’aigua dels aqüífers per subsidència i augmentar-ne la captació de pous, fons i mines, buscar aigües a zones properes, aprofitar l’embassament de Foix… Una de les alternatives més viables, però, seria aprofitar aigües regenerades de les depuradores properes, tot i que suposaria una gran inversió en infraestructures, tractaments i seguiment de la qualitat de l’aigua.

No hi ha aigua disponible a tot arreu i no n’hi haurà per a tothom

És evident que en el futur necessitarem més aigua, però a gran escala no es pot transformar tota una regió de secà a regadiu perquè no hi ha aigua disponible a tot arreu i no n’hi haurà per a tothom. A més, les restriccions per sequera en casos extrems afectaran tothom en tots els àmbits, no només a la vinya.

Segons els càlculs de SECAREGVIN l’impacte del canvi climàtic afectarà menys les vinyes en sòls que retenen més aigua i, per tant, cal treballar perquè no es desaprofiti i estigui el màxim de disponible per a la planta. Per això, l’IRTA estudia com potenciar pràctiques agronòmiques que aprofitin el material vegetal, com afavorir les cobertes vegetals, plantar peus resistents a la sequera o buscar varietats amb cicles més llargs. També es planteja plantar els ceps més separats perquè cadascun tinguin els seus recursos i aplanar els terrenys per aprofitar millor l’aigua de la pluja.