Un equip de redacció de TV3 va enregistrar un extens reportatge sobre la veïna de Font-rubí, Montserrat Cantí, en què explica com recull les seves vivències en un diari personal durant cinquanta-set anys, des de 1967, quan van faltar els seus sogres.

Comenta que “sempre m'ha agradat molt escriure” i, tot i que va estudiar només en castellà (va viure tota l'etapa de la dictadura de Franco), escriu sempre en català, encara que no ho faci tan bé com li agradaria. Normalment, comença amb alguna referència al temps i continua amb temes de tota mena del dia a dia. Al final es pot fer un recull de la vida a pagès, ja que els seus ulls han vist molts canvis en el món del vi. Hi ha moltes referències a la collita, als collidors i les feines que s'hi han fet a la vinya i les varietats de ceps que s'han anat plantant i arrencat.

Quan comenta el tema del temps, diu que mai en noranta-quatre anys havia vist un any sencer sense ploure i pateix pels més petits, els seus besnets, per la vida que els espera.

Actualment, la besàvia continua tenint un lloc central i encara escriu un conte per cada nou membre de la família.

El reportatge, que va ser emès el 22 de gener, ha estat possible gràcies a una coneixença prèvia d'en Francesc Suriol, fill de la Montserrat, amb la periodista Tana Collados, que va considerar d'interès aquesta història entranyable i que per la televisió catalana va merèixer ser emesa en horari de màxima audiència, com és al final del telenotícies vespre d'en Toni Cruanyes.

Podeu veure el reportatge AQUÍ