Berta Junyent, veïna de Font-rubí, ha fet públic a través del programa El Matí de Catalunya Ràdio, el drama que viu des del passat setembre, quan va ser víctima d’una estafa telefònica que li va buidar el compte bancari. Els lladres es van endur 21.500 euros, una quantitat que provenia de l'ajut de la Llei de la Dependència, que el fill d'11 anys de la Berta, amb síndrome de Down, rep mensualment per cobrir les seves necessitats.

Com es va produir l’estafa?

El 25 de setembre, Junyent va rebre una trucada que aparentment provenia de Triodos Bank, el seu banc. Els interlocutors es van identificar com a membres del “departament de fraus” i li van comunicar que el seu compte estava sent objecte d’una transferència fraudulenta de 21.500 euros. Amb l’excusa d’aturar l’operació, li van demanar un codi que rebria per SMS. Sense sospitar del frau, la Berta va proporcionar el codi, que els estafadors van utilitzar per completar la transferència. Prèviament, ja havien accedit a les seves dades bancàries mitjançant una tècnica coneguda com a “vishing”, que combina enginyeria social i manipulació de l’identificador de trucades per fer-se passar pel banc.

Quan la Berta va contactar amb el seu banc per informar-se dels fets, Triodos Bank li va confirmar que havia estat víctima d’una estafa massiva i la va instar a denunciar-ho a la policia. Malgrat acudir als Mossos d’Esquadra, aquests no van poder aturar la transferència, ja que no tenien competències per fer-ho.

La resposta del banc i el futur del cas

Des d’aleshores, Junyent ha intentat solucionar el conflicte de manera amistosa, però Triodos Bank no s’ha fet responsable del frau i l’ha acusat de “negligència greu” per haver compartit el codi SMS. Aquesta postura ha obligat la Berta a preparar-se per portar el cas als tribunals, amb el suport de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). “Triodos m’obliga a portar el cas a judici per recuperar uns diners sostrets perquè no ha protegit les meves dades personals”, afirma.

Junyent també critica que el banc, que es defineix com a “banca ètica”, no disposi de sistemes més estrictes per protegir els clients de fraus com aquest. Segons explica, no va rebre cap alerta del banc quan es va programar la transferència de 21.500 euros, un avís que podria haver impedit el robatori.

Una crida a la consciència i la seguretat bancària

Aquest cas posa en evidència la vulnerabilitat dels sistemes de seguretat bancària davant les tècniques d’engany cada vegada més sofisticades. Junyent reclama que les entitats financeres augmentin la seguretat dels comptes dels seus clients i adoptin més mesures preventives. També fa una crida a la població perquè extremi les precaucions i desconfïi de trucades que demanin dades personals o codis de verificació.

Davant d’aquest episodi, Junyent ha reconegut haver comès l’error de donar el codi per telèfon, tot i que subratlla que la responsabilitat final recau en el banc per no haver protegit les seves dades ni avisat a temps de la transacció sospitosa.

Ara per ara, la Berta continua esperant recuperar els estalvis destinats al benestar del seu fill, un compte que, tal com destaca, “està dedicat exclusivament a cobrir les seves necessitats”. Mentrestant, el seu testimoni esdevé un crit d’alerta per a altres persones que podrien ser les pròximes víctimes d’aquest tipus de frau.