L’Ajuntament de Font-rubí torna a donar vida a un testimoni històric del municipi amb la reobertura del refugi antiaeri de Sabanell de l’antic aeròdrom republicà.

Aquest espai va començar a protegir-se l’any 2021, quan es va aprovar el procediment per declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local, amb l’objectiu de preservar i recuperar un element clau de la història de la Guerra Civil.

Ara, després dels treballs de restauració, manteniment i conservació iniciats el novembre de 2024, l’Ajuntament ha anunciat que es podrà visitar amb cita prèvia el diumenge 9 de març. La inversió ha estat de 43.066,84 €, finançada amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Cal reservar plaça a partir del 24 de febrer

El refugi, que és entre la carretera C-15 i el vial d’accés a Sabanell, té un accés complicat i, tot i que durant la construcció de la carretera va quedar afectat un dels dos accessos que tenia, estava força ben conservat malgrat el temps que ha estat abandonat. A la mateixa zona hi ha altres refugis, però aquest és el més gran del camp d’aviació, capaç d’allotjar fins a 120 persones.

La visita organitzada pel diumenge 9 de març serà amb grups de 10 persones, amb franges de 30 minuts d’11 a 13 h. Cal reservar plaça a l’ajuntament, presencialment o per telèfon, a partir del dilluns 24 de febrer.

Resum històric del refugi i del camp d’aviació:

El refugi de Sabanell va ser concebut durant la Guerra Civil com a espai protector, construït amb totxos i dissenyat amb un recorregut en descens – aproximadament cinc metres – que permetia accedir a zones protegides. En el seu conjunt, formava part d’un complex militar més ampli de l’aeròdrom republicà, on es destinava refugi als pilots i tècnics en moments d’emergència.

Aquest camp, situat al voltant de la carretera C-15 i estès sobre terrenys de diversos propietaris com Cal Nadal i Cal Raspall, va ser erigit per homes locals dels municipis del Penedès, que, amb jornals d’uns 10 pessetes, van tallar arbres i aplanar el terreny per donar forma a un espai estratègic. El refugi gran, amb capacitat per a 120 persones, incloïa estructures com una rampa protectora, passadissos dissenyats per evitar el perill de metrallades i, originalment, xemeneies de ventilació que ajudaven a mantenir-ne l’aire circulant.

En operació, aquest complex va jugar un paper clau: des de les primeres sortides dels avions Polikarpov I-15 – coneguts com a “xatos” – fins a la coordinació de les tasques diàries dels mecànics i armers, tot s’organitzava meticulosament per fer front a les pressions del conflicte. Els mecànics, per exemple, arribaven de bon matí a revisar i posar en marxa els aparells amb l’ajuda d’un camió que feia girar l’hèlix, mentre que els soldats que vigilaven el camp es distribuïen en diferents punts de la zona, garantint la seguretat del conjunt.

La part final d’aquest episodi històric es caracteritza per un ràpid desmantellament. Quan la situació militar va canviar, el camp va ser abandonat i desmantellat en poques hores el 15 de gener de 1939, en previsió de l’arribada de les tropes franquistes, que el van ocupar el 22 de gener. Poc després, el 19 d’agost del mateix any, els terrenys van ser retornats als seus propietaris, els quals van transformar ràpidament l’àrea, donant pas a l’agricultura amb horta, vinya i cereals.