Roser Rigol, jove de Guardiola de Font-rubí, publica el seu primer àlbum, “Els matins que vindran”, un recorregut íntim que la cantautora ha preparat amb cura i constància per fer realitat el seu projecte. L’àlbum consta de 13 cançons (12 en català i una en anglès) i es podrà escoltar als principals serveis de streaming a partir del diumenge 1 de febrer, a les 12 del migdia; la versió física en CD arribarà una mica més endavant.

De l’ukulele “Anki” a l’estudi

Tot va començar de manera inesperada quan l’“Anki”, el seu ukulele, va arribar a la seva vida. El que va començar com un joc versionant temes coneguts aviat es va convertir en una necessitat creativa. Les melodies van començar a sortir “de la màniga” fins a reunir un repertori propi que demanava a crits ser enregistrat de manera professional.

El treball s’ha enregistrat al municipi, a l’estudi de Roger Vila, L’Estable Records, situat a Cal Colomer, qui ha actuat també com a productor. Rigol canta i acompanya les cançons amb el seu ukulele, i Vila hi ha incorporat diferents capes instrumentals (percussió, guitarres, baix i, en un tema, acordió). Tres peces s’han mantingut intencionadament nues —només veu i ukulele—, mentre que la resta tenen una pauta sonora una mica més rica.

Les cançons són composicions pròpies de la Roser i en dues peces hi intervenen com a veus de suport Shav (Xavi Arnabat) i Carmina Morejudo. La imatge del disc i tot el disseny gràfic han estat a cura de Sara Amell (Dasistsara); la portada —una foto d’infantesa de la Roser amb un gosset que li estira el vestit— confereix al projecte un to tendre i proper, una picada d’ullet al passat per mirar cap a "els matins que vindran".

«He treballat com una formiga per fer realitat aquest disc»

El finançament del disc ha estat una barreja d’impuls local i esforç personal: la Roser va organitzar dos concerts amb taquilla inversa (un a l’Espai de Marge i un altre el 31 de maig al Centre Recreatiu) i, d’altra banda, ha anat fent més hores extres a la seva feina —que no té res a veure amb la música— per completar els costos de gravació i masterització. «He treballat com una formiga», explica ella mateixa, i així ha aconseguit tirar endavant el projecte.

Tot i que la Roser confessa que no té com a objectiu principal dedicar-se professionalment a la música, sí que té clar que vol seguir interpretant les seves cançons arreu. «M’encanta quan algú em diu que se li mou alguna cosa sentint una cançó que he fet», explica. Per això, considera que el llançament no és el final sinó el començament, i li agradaria fer alguns concerts a Font-rubí i a la comarca per portar aquestes cançons a la gent.

Qui vulgui un exemplar físic en format CD, amb el disseny de Sara Amell, es pot posar en contacte amb ella per reservar-ne un.

Al seu Instagram, @roser.rigol, es pot veure, amb un to espontani i sincer, el seu vídeo promocional.