500 alcaldes catalans reclamen un judici “just i imparcial”

L’acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona ha volgut exhibir la “transversalitat” del món municipal

per Josep M. Rovira

Política

400 alcaldes catalans reclamen un judici “just i imparcial”
400 alcaldes catalans reclamen un judici “just i imparcial”

Uns 500 alcaldes catalans han demanat aquest diumenge que el judici al Procés independentista que començarà dimarts sigui "just i imparcial". En un acte a l'Ajuntament de Barcelona han demanat la llibertat immediata dels presos polítics perquè puguin assistir en llibertat al judici del Tribunal Suprem.

 

En l’acte hi han participat familiars dels líders empresonats i alcaldes de diverses formacions polítiques (ERC, PDeCAT, Catalunya en Comú, CUP, Demòcrates i PSC) per exhibir la “transversalitat” del món local.

 

Font-rubí també hi ha estat representat pel regidor Sebastià Moya en nom de l’alcalde Xavier Lluch que no li ha sigut possible anar-hi.

 

Els representants polítics també han exigit el "respecte als drets fonamentals com són el dret de reunió i manifestació, el dret de participació política i la lliberta d'expressió i d'informació". El manifest expressa el seu suport a tots els dirigents polítics i socials "perseguits amb acusacions infundades" i a les seves famílies i reivindica que posar urnes no és un delicte.

 

"Gran vulneració de drets"

 

En el manifest llegit a l'Ajuntament de Barcelona, consideren que després de l'1-O l'Estat ha pres mesures excepcionals com el 155 i l'"aplicació forçosa i desproporcionada del dret penal".

En el manifest, també han reivindicat que “posar urnes perquè la gent s’expressi democràticament no és cap delicte” i han fet una crida “als catalans i conjunts de ciutadans del conjunt de l’Estat” per respondre “d’una manera pacífica i ferma en defensa dels valors democràtics amenaçats i l’exercici dels drets fonamentals”.

 

A més, els alcaldes signants veuen les acusacions contra presos polítics i els altres encausats "infundades i clarament desproporcionades", i sostenen que tot plegat s'emmarca en un retrocés de l'estat de dret.

 

En la clausura de la trobada, Colau ha puntualitzat que no es tractava de cap acte “independentista”, sinó en “defensa dels drets i llibertats fonamentals”; un acte “d’humanitat”, l’ha definit. Però, tot i aquesta precisió de l’alcaldessa amfitriona, bona part dels assistents han tancat l’acte amb crits “d’independència”.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article