El canvi climàtic està entre nosaltres des de finals del segle XIX, però es fa evident des de la dècada de 1980 en forma de canvis ambientals que generalment eren explicats d'una manera molt genèrica i allunyada de la nostra quotidianitat. 

No eren del tot assumits, possiblement perquè la percepció del risc no és sempre ben acceptada i, per una altra part i molt important, a causa de la interiorització que es té de les mateixes característiques canviants del clima mediterrani.

Posteriorment, amb els informes de l'IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change; Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides) que s'inicien el 1998 i culminen amb el de l'any 2014 i posteriors juntament amb els desenvolupats a Catalunya amb els tres informes del canvi climàtic en l'àmbit regional i els generats a partir de les agències de meteorologia de l'Estat —vegeu projeccions de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET)— i també pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) s'ha arribat a un nivell de regionalització i de detall que mostra clarament i objectivament l'evolució del clima des dels anys 50 del segle passat fins a l'actualitat, així com la seva projecció fins a finals de segle XXI.

La regió mediterrània es veu afectada per nombrosos aspectes del canvi ambiental, inclòs el canvi climàtic, així com a la sobreexplotació de recursos i la contaminació de l'aire i l'aigua. És per això que, en els últims anys, per tal d'apropar les solucions a la realitat i a més tractar de fer-ho en xarxa, amb països i institucions pròximes geogràficament, ambientalment i socialment parlant, Experts del Mediterrani sobre Canvi Climàtic i Ambiental (Mediterranean Experts on Climate and environmental Change, MedECC) van publicar l'any 2020 un informe específic respecte dels efectes del canvi climàtic en el Mediterrani.

Tanmateix, què és el canvi climàtic?

A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que promouen l'efecte hivernacle, és a dir, són gasos transparents a la llum visible del Sol, però absorbeixen i reenvien la radiació infraroja (l'escalfor) reflectida per la superfície de la Terra. 

D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la Terra i contribueixen al fet que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15 °C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.

El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que a més s'hi han abocat gasos d'efecte hivernacle no presents de forma natural, com els òxids de nitrogen, el metà, els halo carbons, tots a conseqüència de l'activitat humana. Aquest increment comporta una alteració en el balanç energètic del planeta i conseqüentment també canvien les variables que defineixen el clima. D'aquí el concepte de canvi climàtic, el qual posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

Els fenòmens climàtics són repetitius i additius, generant tota mena de situacions antagòniques, complementàries o sinèrgiques, sobretot, en les poblacions vegetals i en els conreus plurianuals. Per exemple, si es combina un estiu sec amb la sequera de l'any anterior, la resposta de les plantes que observarem no serà la normal perquè la sequera anterior els ha fet perdre recursos i les brotades seran inferiors. De la mateixa manera, si es produeixen elevades temperatures hivernals, les poblacions de paràsits no es veuran afectades, la qual cosa combinada amb brotades primerenques poden arribar a modificar el cicle dels paràsits i produir conseqüències agronòmiques importants (plagues i malalties) tan negatives com la combinació brotada primerenca / gelada tardana.

Per això, és incorrecte generalitzar el canvi climàtic o valorar-lo com una simple relació de causa-efecte: si puja la temperatura, passarà això; si hi ha sequera, passarà allò; si hi ha gelades, passarà allò altre... i així una llarga llista.

Tal com indiquen els experts cal sempre desenvolupar arreu regionalitzacions del canvi climàtic i arribar inclús a escala local, si és possible. 

En resum es pot dir que hi ha i haurà un increment de la temperatura mitjana, que genera una major evaporació i un manteniment de la pluviometria, potser amb fenòmens tempestuosos, la qual cosa porta a dèficits hídrics dels ecosistemes tant globalment com de manera particular, tot associat a una molt elevada incertesa temporal i territorial (recordem la pluviometria de 2020 i la sequera acumulada en els darrers dos anys).

Els factors derivats d’aquesta nova realitat ambiental i que més directament poden actuar sobre la productivitat dels conreus són:

L’increment en la temperatura pot promoure augments en l’ETP (evapotranspiració), en la respiració del sòl i en la quantitat de matèria orgànica, que a la vegada redueix la capacitat del sòl per actuar com a lloc d'emmagatzematge i font d’aigua per a la vegetació.

L’increment de diòxid de carboni (CO₂) ha d’incrementar la productivitat i l'eficiència en l’ús de l’aigua. Tanmateix, les plantes acaben per desenvolupar una regulació de la fotosíntesi i la productivitat retorna als valors originals o inferiors, especialment en llocs secs.

L’increment en la radiació ultraviolada (UV) promou importants canvis morfològics, fisiològics i bioquímics de la vegetació per tractar d’evitar els efectes negatius. Tot i els efectes negatius sobre el creixement, és possible que aquest estrès incrementi la biosíntesi de flavonoides i alguns antioxidants.

La sequera promou una reducció en el creixement, però en l’àrea mediterrània en general aquesta apareix en combinació amb altres estressos i, en conseqüència, els efectes poden ésser modificats per les interaccions, podent-se dir que la temperatura dibuixa el paisatge i la sequera li dona color.

Altres estressos, en sentit ampli, són l’aparició de plagues, malalties i herbes adventícies, les quals poden passar d’ésser anecdòtiques a tenir una significació en els conreus. S’han modificat no tan sols els seus cicles vitals, sinó que el canvi global ha fet aparèixer espècies foranies que en alguns casos han esdevingut invasores.

Es coneixen les causes del canvi climàtic i els seus efectes en els conreus, cal doncs prendre decisions i aplicar estratègies decidides de mitigació i adaptació al mateix. Ens hi juguem molt.

Enllaços suggerits per ampliar la informació:

https://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/tercer-informe-sobre-canvi-climatic-catalunya/Resum_executiu_TICCC/RESUM_EXECUTIU_TICCC_CATALA.pdf

https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_SPM_CAT.pdf

https://www.youtube.com/watch?v=3Su47X-BIhM

https://www.youtube.com/watch?v=rDOWzZFBDRk

Robert Savé Monserrat. Investigador emèrit de l’IRTA. Professor ecologia UAB