En els darrers 14 anys portem quatre sequeres: una cada quatre anys

Manel Barnés en el diari ARA (7/4/2023) es pregunta si la sequera pot acabar-se de sobte. Quan parlem del temps, les prediccions més enllà de tres dies entren en el terreny de la incertesa i qualsevol resposta pot ser correcta o errònia. En meteorologia 15 dies o més és un termini molt llarg: ningú pot dir si en quatre dies s'iniciarà un cicle de pluges generals, duradores, regulars, intenses... o en sentit contrari, continuarà la sequera.

Així doncs, podem concloure que la sequera es pot acabar de sobte com va succeir el 2008, la sequera més llarga d'ençà que es disposa de dades —90 anys—, que va finalitzar amb vuit tongades de pluja entre maig i juny. És un dels escenaris que cal considerar quan parlem de la fi de la sequera.

Les sequeres són un fenomen comú a Catalunya

El clima mediterrani és molt irregular i variable i gairebé tot és possible. Primavera i tardor són les estacions més plujoses de l'any i aquestes pluges acostumen a ser de caràcter tempestuós, habitualment associades al fenomen meteorològic de la DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts). La DANA és un embossament d'aire fred que es desprèn del corrent en jet que circula a nivells alts de forma erràtica i impredictible. A vegades arriben al Mediterrani, on es reactiven i produeixen tempestes localment fortes i intenses. Aquests temporals aviat arriben a les terres catalanes descarregant grans quantitats d'aigua amb un interval temporal breu. Les DANA són un fenomen més propi del final de l'estiu i de la tardor, mentre que les pluges de la primavera tenen un caràcter menys violent encara que també són irregulars en la seva distribució espacial i temporal.

Ara, la sequera actual ha tingut un efecte molt fort al prelitoral central i, per tant, al Penedès. Més de dos anys i amb ratxes sense pluja significativa (menys de 0,2 litres/m2) que superen el mes (des de febrer sense ploure) desitgen que plogui i creiem que és probable, plourà? Ha de ploure a càntirs

A joc vist, tothom és savi

Dir que la sequera és causada pel canvi climàtic és un recurs fàcil i alliberador. Finalment, tenim un culpable veritable e indefensable i això ens permet alliberar-nos de les nostres responsabilitats. La veritat és molt complexa i els efectes que patim ara són conseqüència de les accions que hem fet fa molt de temps. Els canvis en el clima es produeixin en períodes molt llargs —30, 50, 100, 150... anys—, temps en què no parem d’afectar les condicions meteorològiques i sembla que no ens adonem dels possibles efectes. Ara el paisatge ha canviat, de mica en mica l’agricultura ha guanyat els espais abans dedicats a bosc i ha aplanat les muntanyes. Ara tenim un paisatge sense boscos frondosos i madurs, on les rieres i rierols s’han convertit en canalitzacions d’aigües pluvials i altres, les aigües arrossegant les terres i restes d’arbres per aquests canals, produint inundacions i una forta erosió del terreny llaurat. Els arbres són substituïts per arbusts com els ceps o el llentiscle que no acompleixin ni la funció clorofíl·lica (embornals de CO₂ ) ni de retenció dels torrents salvatges causats per les fortes tempestes. La mecanització de l’agricultura exigeix espais plans per facilitar el treball de les màquines i, per això, s’eliminen pujols i pujolets i fins i tot s’acaba amb muntanyes d’altures mitjanes dedicant-les al cultiu i pasturatge (cereals i herbes). Per la seva banda, la ramaderia intensiva, que concentra els ramats en llocs petits, exigeix una gran extensió de cultiu per la seva alimentació i altres efectes con l’emissió de gasos d’efecte hivernacle han canviat les condicions del cicle de l’aigua, l’evapotranspiració i la distribució de l’aigua en la terra.

Els efectes de la sequera són molt visibles, especialment en la ramaderia (no n’hi ha aigua) l’agricultura de regadiu (no hi ha aigua), les persones, hi ha restriccions en el consum d’aigua (decret de la Generalitat de Catalunya), el turisme (no hi ha aigua), els boscos sense aigua són víctimes dels incendis, les collites són minses. L’any 2021 la collita de raïm al Penedès va caure un 30% i aquest any, que passarà?

Mai plou a gust de tothom

Malauradament no disposem d’una bola de vidre que ens permeti endevinar el futur. Com ja hem dit, no es poden fer prediccions a llarg termini en meteorologia. Només podem fer hipòtesis de treball que justifiquen escenaris diferents.

Per una banda, hi ha l’escenari optimista. La sequera s’acaba aviat amb pluges abundants i generalitzades a tot el territori i s’omplen els embassaments i es recuperen els aqüífers superficials i subterranis. Sembla molt idíl·lic tot i que en realitat omplir els embassaments és una tasca molt difícil i necessita d’una quantitat molt gran de pluja i molt localitzada. Tampoc no volem els embassaments plens de forma immediata i si es recupera el clima ja es farà.

Les collites ja han patit força manca d’aigua i la seva recuperació serà parcial, els ramats també pateixen l’escassedat d’aigua i de pastura per alimentar-se, els incendis es poden controlar-hi si hi ha prou aigua o continua plovent. Sembla que és molt important, ja que si plou hi haurà prou aigua per les activitats turístiques i fins i tot pels Jocs Olímpics d’hivern de 2030.

Pluja menuda, cap gota perduda

D’altra banda, trobem l’escenari pessimista. La sequera es perllonga més enllà de l'estiu i la tardor no aporta prou pluja. Els efectes de la sequera s'aprofundeixen en collites, ramats, boscos, incendis, etc. dins un canvi climàtic on la temperatura augmenta any rere any: ja hem superat l'increment d'1,7 °C en la temperatura respecte al període preindustrial. Les restriccions d'aigua serien crítiques, perquè no s'hi disposa de cap altre subministrament d'aigua que no sigui la pluja. Avui dia, les noves tecnologies treballen en la recuperació de les aigües residuals i així poder tancar un cicle de consum d'aigua: aixeta, ús de l'aigua, claveguera, regeneració i abocar a la terra (reg) o als rius (cabal biològic) i aprofitament mitjançant la recollida i la potabilització per tornar a l'aixeta.

Dos anys de sequera (2021-2023)

La realitat és que la sequera segueix. No tenim la solució i no sapiguem de cap que la tingui. Les previsions meteorològiques de més de quatre dies no vaticinen canvis rellevants en el temps de forma general. Sí que es preveuen pluges localitzades a la península Ibèrica, però no generals ni de la intensitat necessària. Per tant, de moment ens hem d’adaptar al pitjor dels escenaris possibles i potabilitzar a curt termini (2-6 mesos) l'aigua del Rec Comtal a Barcelona o potser l'embassament del Foix.

Els refranys i dites populars ens ofereixin una mica d'esperança: Abril, aigües mil; Si trona a l'Abril, bon estiu; o entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi ha.

Toni i Xosé