La política consisteix bàsicament en la gestió de la cosa pública, les coses de tots.

Sempre se n'ha fet de política. Sempre hi ha hagut persones capacitades, tendents a gestionar els afers de la ciutadania: Grècia, Roma,... Els clàssics: Plató, Aristòtil, Maquiavel, Kant,.., van dedicar una bona part del seu pensament a la política.

En l'actualitat la paraula i la classe política gaudeixen d'una pèssima reputació. Qualsevol problema o frustració que ens afecti l'adjudiquem a la política o als polítics i això no és acceptable. Tots coneixem a polítics honrats, la majoria ho són. Són gent amb una predisposició natural vers la gestió de les institucions i ho fan per vocació, per capacitació..., que sé jo?, perquè els hi agrada. Jo els admiro perquè amb la seva feina estan exposats a tota mena de xàfecs, insults, amenaces…, per part del personal quan les coses no rutllen com voldríem. Els admiro perquè tenen el coratge de posar-se al davant del carro i estirar cap endavant a pit descobert.

Ja sé, ja sé, no són herois, s'equivoquen, "la caguen" de vegades, però tenen la valentia d'intentar-ho i d'exposar-se a ser “lapidats” per la ciutadania, i això —em reconeixereu – no ho fa tothom i menys en els temps que vivim en què a cop de twit i sota un perfil fals pots dir pràcticament el que vulguis empara't en l'anonimat.

Sí, sí, també ho sé, que hi ha polítics corruptes, que han fet d'aquesta activitat un femer i que aprofiten els seus anys de glòria per enriquir-se, prevaricar, afavorir els seus…, però perdoneu-me això no són polítics; el que fan no és política, és una altra cosa, poseu-li vosaltres el nom que vulgueu.

Aquests individus i els seus palmers són l'antipolítica. Són els que provoquen aquest afartament/cinisme quan algú sent a parlar de la política. Són els principals instigadors d'expressions com: "La política és una merda" o "tots els polítics són iguals" o la típica de "Jo passo de la política" Ja els hi va bé aquest estat d'opinió perquè afavoreix el desencant, la indiferència, quan no la confusió i l'adhesió a solucions populistes d'extrema dreta que intenten fer creure que els problemes se solucionen amb "Mano dura" i més autoritarisme amb un "parell de collons" en dues paraules!!

Existeix com una conspiració general, com una "Internacional antidemocràtica" amb l'objectiu de dinamitar el sistema i fer creure que res no té solució i que la política és la culpable de tot. Com pot ser que personatges com Donald Trump sigui adorat per tants i tants milions de persones? És que ens hem begut l'enteniment? O és que d'enteniment queda tan poc que no ompliríem un xupito servit en la barra d'un saloon de Texas? Com pot ser que les seves barroeries, fatxenderies, amenaces, ..., siguin aplaudides com si es tractés d'un gran estadista?

Doncs això és l'"antipolítica", una pràctica que no accepta les regles del joc democràtic i que la seva missió és dinamitar-lo. Aleshores, hauríem de permetre que personatges així aprofitin els altaveus que la democràcia els ofereix per fer-ho saltar tot pels aires?

La política té molts ingredients, però els fonamentals serien la TRANSPARÈNCIA, L'HONESTEDAT, LA CAPACITAT DE TREBALL, LA FORMACIÓ, LA DECÈNCIA,... em deixo uns quants, però cap d'ells concorre en la manera de fer dels antipolítics: ni són transparents, ni decents, ni formats,... per què se'ls admira doncs? Què farien els seus aduladors en el cas d'estar en la seva pell? Doncs segurament el mateix: enriquir-se, prevaricar, estafar, ..., perquè el que compta és salvar-te tu i els teus i a la resta "que els bombin".

La solució de tot plegat és molt complexa i no seré jo qui aporti la fórmula màgica, ara bé, de la mateixa manera que fent “antipolítica” s'aconsegueix aquest estat general d'ànim de sarcasme i de mala llet estic convençut que fent POLÍTICA amb majúscules, aportant solucions als problemes de la gent, actuant amb responsabilitat en l'acció pública i buscant el consens amb altres forces, comprometent-te només a allò que pots fer sense promeses buides, dient a la gent la veritat i no limitant te a fer li la pilota, actuant amb tots aquells ingredients que apuntava abans i amb alguns més,..., estic segur que l'opinió de molta gent sobre la política canviaria i hauríem fet un gran pas endavant en la recuperació de la il·lusió i la confiança en les institucions i en el sistema.

És per això que considero que ara més que mai: És hora de fer POLÍTICA.

Rafa Higueras, La Granada, abril del 23