El mot, el "palabro", fa quatre dies que el conec, però el concepte feia anys que el tenia clar. Demolatria ve del grec Demos ( gent, poble) i Latreia (adoració, veneració). O sigui que consisteix més o menys a adular o adorar a la gent, al poble.

La demolatria té dos agents: Qui adula i qui és adulat. Els primers, els aduladors, han de tenir un objectiu que respon a la pregunta: Per què o per a què adules algú? I la resposta és òbvia, perquè estigui content o no s'enfadi amb mi. Els segons, els adulats, per què els agrada que els adulin? Doncs segurament perquè a tots ens agrada que ens ho facin, perquè alimenta el nostre ego o la nostra vanitat, o senzillament perquè som uns immadurs i no ens agrada que ens estirin les orelles quan fem alguna cosa malament. Seria, simplificant molt les coses, l'actitud del nen consentit que quan fa una malesa en lloc de renyar-lo (fixeu-vos que no dic donar-li una pantuflada al cul) li riem la gracieta irresponsablement.

Però anem al gra, a la nostra vida diària: quan i com i qui practica la Demolatria. Posaré alguns exemples de terrenys en què es practica:

- Gestió de residus - Hàbits de vida

- Civisme en general - Participació en la política.

- Ús de les noves tecnologies - Gestió de la nostra salut.

- Immigració - Canvi climàtic.

Podria continuar la llista, però ja és prou significativa. Els nostres actes potser generen una satisfacció momentània: menjar en excés o "passar" del reciclatge de residus, però són una hipoteca de cara al futur. I malgrat això qui ens hauria de corregir i estirar les orelles, la classe governant prefereix no fer-ho per por a que ens enfadem – com aquell nen malcriat – i en les pròximes eleccions doncs no els votem!

Sobre la base d'aquest acord tàcit: Tu fes el que vulguis que jo no et renyo! S'estableix el nostre pacte de ciutadania. I si no és així com s'expliquen:

- La permissivitat davant els regadius il·legals a tants indrets: Doñana, Mar Menor,...

- La permissivitat davant l'ús de vehicles contaminants en zones sensibles de grans ciutats.

- La permissivitat en el consum d'aigua davant la greu sequera que ens afecta.

És que hem d'arribar al precipici per a adonar-nos de la gravetat dels problemes?

Recordo el confinament decretat a molts països del món -entre ells el nostre- per a controlar la propagació de la COVID. Va ser una decisió difícil però necessària, i la gent, en la seva immensa majoria, la va entendre i acatar.

Què hem de fer doncs? Votar a polítics que ens "cantin la canya" quan el nostre comportament no sigui el més responsable o fer-ho a aquells que ens intenten vendre que la llibertat i el futur consisteix únicament a poder anar de copes o de canyes? Qüestió de maduresa.

Rafa Higueras,

La Granada juny de 2023.