Quan diem que s’ha anat la llum, la realitat és que no arriba. L’efecte és el mateix, la foscor o la manca d’energia, però les causes són distintes.

Ara, tot i les pluges generals del darrer cap de setmana d'agost, hi ha una gran sequera intensa i perllongada en el temps i extensa en el territori.

Tanmateix, el que hi ha és una gran manca d'aigua en el sòl, l'atmosfera, els rius, els embassaments i els freàtics; i aquesta és atribuïble a la reducció en la pluja, l'increment de l'evaporació i la despesa pels diferents usos antropogènics.

A més, el cicle de l'aigua és molt intricat, la qual cosa fa que una gota, ploguda avui, pugui ser treta d'un pou d'aquí a 100 anys. Com que cada litre de pluja s'ha de dividir entre el que es queda a les capçades dels arbres, el que reté el sòl, el que es mou per la torrentera... esdevenint més que un cicle, una estructura similar a la de la maquinària d'un rellotge on moltes rodetes de diferent mida giren compassadament per marcar l'hora exacta.

És important tenir aquest concepte ben present perquè les solucions si hi són, són diferents per la sequera o per la manca d'aigua, la qual cosa és lògica, ja que la primera és derivada de la segona. I més en el nostre present: aquí i avui la manca d'aigua és real observant-se en els conreus assedegats, els boscos secs, les basses, les fonts i els rierols eixuts... i les restriccions d'aigua de boca, de xarxa, que ens proposa amb bon criteri l'ACA, tot i que a vegades la política ho temporalitza o implementa de manera poc ponderada.

Quin ús fem de l’aigua?

Hi ha però una altra manca d'aigua, que no es veu, però es pateix, és la gran escassetat d'aigua virtual, que es troba en tots els productes, processos i serveis, és la que indefectiblement està associada al metabolisme social humà.

Aquesta aigua virtual són els 16000 litres per produir un kilogram de carn de vedella, els 800 L/L de llet, els 40 L/1 poma, els 1200 L/kg de panís, els 190 L/1 ou, els 3000L/L cervesa, els 900L/L de vi, els 2700L/1 samarreta, els 2200L/1 cinturó de pell o 1 jersei de llana, els 4400L/1 parell de sabates, els 6L/1 kg de roba rentada... i així un llarg etcètera fins a cobrir tots els actes i objectes que emprem directament i indirecta en la nostra vida^*.

Pensem en la carn alimentada i assedegada en un racó de Catalunya, mitjançant pinso produït a Sud-Amèrica amb aigua d'allà, transportat en vaixell, que requereix aigua pel seu funcionament. Pensem en la neteja dels avions en qualsevol aeroport, que es farà amb aigua que recaurà sobre determinats processos o productes a vegades molt allunyats (fixem-nos en els diferents distribuïdors logístics).Per això més amunt deia que no és el mateix la sequera i la manca d'aigua: la primera és conjuntural, sectorial, temporal i espacialment desigual; mentre que la segona és estructural i general.

Per entendre l’aprofitament de l'aigua —com amb tots els recursos finits—, podem fer servir l'exemple de la flassada en un llit compartit: tan sols cobreix les necessitats de tots, si es posen d'acord en el seu ús.

Com hem vist, i sabem, la sequera actual molt explicada i detallada des de fa temps (1,2,3) ens mostra amb tota la seva cruesa que manca aigua per continuar utilitzant-la d'acord amb el model actual d'ús. No disposem d'aigua per tot i tothom al ritme de consum actual, i per tant determinades actuacions sectorials afecten, sí o sí, a les altres: directament, reduint el recurs; i indirectament incrementant el seu preu i els dels serveis i productes que el fan servir.

Com afecta al sector vitivinícola?

És i serà clau mirar endavant i reconsiderar tot allò relacionat amb el sector vitivinícola (indústria, paisatge, població, consumidors, mercat...), tornant a tenir en compte conceptes antics com el territori (espai edafoclimàtic), l'agronomia (material vegetal "peus, clons, varietats, VRIAACC**...", densitat de plantació, poda-conducció, reg, collita...), entesos amb els nous coneixements (biologia, ecologia) i aplicats amb les noves tecnologies (4,5,6,7).

Així doncs, considerant que la transformació productiva està força ben emmarcada i consolidada, cal definir amb la mateixa claredat uns objectius reals, transversals, ponderadament iguals, que permetin dividir-los operativament, pel menor espai de temps i ús de recursos, generar un nou sector resilient al canvi global i la seva derivada, el canvi climàtic.

Arribar a aquests objectius no és senzill, com res a la vida, però necessari per tenir futur, el qual requereix un debat ampli i profund, igualitàriament ponderat, pensat pel sector, no tan sols pel negoci, en el que es posin en valor intangibles actuals, com la pagesia, el territori, l'aigua, l'energia, la biodiversitat, la salut i el benestar social.

En un país mediterrani, sec i amb temperatures extremes, el sector vitivinícola és estratègic, es miri com es miri, i cal que li donem valor entre tots i per tothom.

1.-https://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/tercer-informe-sobre-canvi-climatic-catalunya/Resum_executiu_TICCC/RESUM_EXECUTIU_TICCC_CATALA.pdf

2.- https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_SPM_CAT.pdf

3.- https://vadevi.elmon.cat/actualitat/robert-save-irta-conca-mediterrania-perdra-17-produccio-agricola-al-2050-23848/

4.- https://vadevi.elmon.cat/actualitat/treballem-present-pensant-futur-ciencia-humanitats-101797/

5.- https://vadevi.elmon.cat/es/territorio/viticultura-sin-campesinos-el-mito-de-la-intelligencia-artificial-107156/

6.- https://vadevi.elmon.cat/territori/robert-save-recuperacio-sols-separar-gra-palla-88073/

7.- Royo, B., Amorós, J.A., Medrano, H. & Savé, R. 2023. Una reflexión coral, sin pretensiones, respecto del futuro del sector vitivinícola español. 2023. ENOVITICULTURA 82 ( www.enoviticultura.com):38-44.

*nota: Dades que es poden consultar a:  https://www.fundacionaquae.org/cuanta-agua-se-necesita-para-producir-alimentos/

**Nota: VRIAACC, vol dir Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic