En el primer acte del Cicle de la Terra d’Empelt el 27 de gener de 2024 a La Barraca de Guardiola de Font-rubí l’autora i activista Vanessa Freixa Riba va fer una brillant i encoratjadora exposició de temes relacionats amb el seu llibre “Ruralisme” publicat l’any passat.

Després d’una breu introducció de la Sònia Rubió al programa previst pel Cicle de la Terra d’enguany i de la presentació a càrrec de Josep Faura d’un resum concís incloent preguntes clau sobre el llibre, Freixa va introduir-nos al món el ruralisme històric i actual. Va descriure a una trentena d’assistents com la vida de labors de pagesia tradicional, a fora al camp, es va anar desprestigiant i transformant en una vida laboral tancada a dins, urbanitzada i domesticada per una maquinària industrial, com la indústria turística o la porcina. Cada vegada més es va imposar la narrativa de què la industrialització era l’única sortida, també per sobreviure al camp. Tanmateix, l’escriptora va narrar episodis de la seva infantesa a un poble de muntanya, particularment d’un professor de biologia qui li va fer veure l’entorn rural a través dels coneixements i les pràctiques de la gent gran i així enorgullir-se de ser pallaresa. Ens va dir que va ser justament aquesta autoestima la que li va donar la valentia per tornar al poble i “practicar ruralisme” com ho defineix al seu llibre.

En la discussió es va parlar de problemàtiques de la pagesia catalana com la falta de relleu i de terrenys assequibles per la manca de mesures protectores contra l’especulació. A diferència de França on l’estat regula el mercat de la propietat agrícola i on la pagesia defensa els seus interessos amb molta més autodeterminació. Segons Freixa aquesta diferència es deguda a una empremta difícil de superar que va deixar la guerra civil, la por d’expressar-se lliurement. En aquest sentit, va insistir en la importància de plantar cara a les institucions i exigir-ne solucions als problemes ecològics i socials sistèmics que observem. Alhora Freixa va incidir que a més de mirar cap a fora cal examinar-nos a nosaltres mateixos. Cal plantejar-nos què podem aportar al microsistema en el qual vivim sempre actuant en benefici del bé comú.

Tot plegat una xerrada plena d’inspiració per portar una vida més sostenible, més sòbria: “He triat practicar una vida cada cop més sòbria (...) habitar en un espai tranquil, lluny del ciment, dels sorolls estridents, de les relacions supèrflues i de les olors perfumades artificialment et fa partir des d’un inici d’un espai més buit, més net, menys domesticat, més seré. I és aquí, amb la ment i el cos tranquils, quan podem intuir millor què és el que ens convé, el que ens cal per garantir-nos la vida, per tenir una bona vida.”