De l’agricultura de la conservació del sòl a l’agricultura regenerativa – opcions per augmentar un sòl fèrtil i sostenible


Artista, investigadora i docent que treballa en els camps de la sostenibilitat, resiliència i alternatives socials. Veïna de Font-rubí i membre de l’ADF i d’Empelt.
En el marc del Cicle de la Terra el 15 de juny de 2024 al Centre Recreatiu de Guardiola de Font-rubí l’associació Empelt va presentar un documental de la sèrie ROOTS d’arte.tv titulada "ROOTS – es pot renovar la terra?" sobre com ens podem alimentar alhora que millorar els sòls per futures generacions.
Després de veure el documental, Stella Veciana va fer la introducció i un resum dels punts principals de la pel·lícula sobre “l’agricultura de la conservació del sòl” pel debat. En primer lloc, el reportatge introdueix als reptes de la pèrdua dels sòls fèrtils a Europa per l’erosió – uns 950 milions de tones a l’any – i de la lenta formació de terra fèrtil que triga molt més temps que el ritme amb el que la destruïm. A la mà de dos pagesos francesos, la Sarah Singla i el Benoît Le Baube, el documental presenta mètodes per la conservació del sòl com el no-llaurar la terra, la protecció permanent del sòl amb una capa vegetal, l’ús de residus orgànics per fertilitzar la terra i la rotació de bestiar i cultius. Però a l'hora de fer servir aquestes tècniques de conservació, els pagesos pensen que han de fer “compromisos” com utilitzar glifosat o planes de plàstic per poder garantir prou producció i així guanyar-se la vida. En resum, planteja que per una agricultura de conservació viable cal conciliar tres variables: produir els aliments de forma ecològica conservant el sòl, assegurar el rendiment i oferir un preu accessible. En aquest sentit, Benoît insisteix a dir que si produïm productes econòmics, però dolents per la terra, al final resultaran molt més cars. Cal un canvi de mentalitat que contempli l’agricultura com un servei social. Per últim, el documental assenyala que un sòl saludable és una qüestió mediambiental, social i sobretot política donat que afecta tothom, ja que tots necessitem menjar.
Tot seguit, Ada Navarro, impulsora i consultora en projectes d’agricultura regenerativa, i Anna Digon de la Asociación de Agricultura Regenerativa Ibérica ens van acostar a la seva visió d’una agricultura compromesa amb la creació d’un sòl i uns aliments saludables. Ambdues també són docents a l’Acadèmia Rústica que dona formació per a qui vulgui engegar un projecte en els àmbits de l'agricultura regenerativa, ramaderia, silvicultura, etc.. Per començar l’Ada ens va definir l’agricultura regenerativa com una agricultura que imita la natura i fomenta la regeneració de l’ecosistema i societats. L’Anna va incidir especialment en el fet que cada projecte agrícola regeneratiu és un viatge particular, és a dir que no es tracta d’una fórmula predeterminada, sinó d’una pràctica amb uns objectius clars que es va explorant i evolucionant en un aprenentatge d’assaig i error. Tanmateix, ens va explicar com la seva associació va desenvolupar uns objectius tan exigents que alguns dels agricultors participants en la seva definició no els podien complir. Per exemple un agricultor de Valladolid que encara feia servir pesticides i fertilitzants, però que va deixar de necessitar-los al cap de pocs anys d’introduir el pasturatge rotatiu. Un altre a Badajoz, “Mundos Nuevos”, practica un pasturatge rotatiu d’un dia de mil ovelles cinc cops a l’any que en maximitzar la fotosíntesi incrementa molt la producció. Es tracta de “canviar el xip”. Per exemple en comptes d'eliminar la ginesta com a “mala herba”, entendre-la com un recurs valuós en tant que amb les seves arrels profundes descompacta la terra i dona aliment a les abelles en èpoques que poques altres flors floreixen.
Així mateix, van compartir altres casos inspiradors com la Finca “Les Planeses” a Sant Ferriol que cultiva hortalisses sense llaurar i sense fer servir plàstics ni fertilitzants externs basats en el seu sistema agroalimentari regeneratiu “Polyfarming”. En la seva web es pot accedir de forma gratuïta a un manual que explica el disseny i la implementació d’aquest sistema de Polyfarming (https://docs.gestionaweb.cat/2691/manual-polyfarming-2035420.pdf). També cal mencionar el mapa digital de granges d’agricultura regenerativa per tota la península on es poden ubicar i obtenir informació detallada (https://www.agriculturaregenerativa.es/mapa-granjas-agricultura-regenerativa/). Finalment, entre molts altres aspectes interessants que lamentablement no podem encloure tots en aquest article, Ada ens van donar opcions com formar part d’aquest moviment i va remarcar el nostre poder d'influència a transformar el nostre entorn per exemple formant part d'un grup de consum agroecològic com La Gatera, fent un hortet als nostres balcons o en horts compartits o donant suport comprant a productors agroecològics i regeneratius.
En la discussió amb el públic que va omplir tota la sala hi vam comptar amb la presència d’alumnes de l'Acadèmia Rústica i de la seva coordinadora Lucy Lafleur. Ens va explicar l’objectiu de l’acadèmia de canviar el model convencional de l’agricultura a través de la formació de futurs professionals de l’agricultura regenerativa donant-los les eines i coneixements necessaris en sis mòduls de 360 hores lectives. Del públic també va presentar en Edgar Espada el seu projecte “Pla de canals” de ramaderia regenerativa al Pirineu. A més es va debatre, entre altres coses, sobre els reptes del pasturatge rotatiu com la falta de pastors, les parcel·les partides o el fet d'haver de creuar pobles i també es va discutir si es complica la feina als camps quan hi creixen lledoners i alzines. Tot plegat, un debat viu i inspirador per fomentar el sòl saludable seguint el lema de la pagesa Sarah que al documental insistia que abans d’anar-nos-en, hem de deixar més sòl fèrtil del que hi havia per a les properes generacions.
