El meu poble, Font-rubí, el poble que em va acollir i on visc. És un poble que va néixer amb una columna vertebral, la Carrerada, camí ramader que creua des de Grabuac al sud-est fins al Coll de la Barraca al nord-oest, i comunica la costa (platges de Gavà) amb l’interior (el Prepirineu i Pirineu). Aquest camí va tenir molta importància durant l’edat mitjana, però els seus orígens poden estar lligats a la invasió romana, com via per portar fusta des de l’interior a les platges per construir les seves naus de guerra, una llegenda que és creïble o una veritat que és llegenda.

Però el cor del poble el trobem a la prehistòria i els primers assentaments de la població a Catalunya, fa més de 5000 anys, dins la muntanya de Font-rubí, a la cova de la Guineu. Malauradament, no hi ha cap document o llegenda que connecti aquest fet amb l'edat mitjana, el buit es tanca al segle X, quan es documenta el Castellot, construït possiblement el segle IX i que serveix per controlar i vigilar la Carrerada. També s’utilitza com refugi davant els nombrosos bandolers de l’època o inclús enfront d’exèrcits poderosos, com el d’Al Mansur en el seu camí cap a Barcelona (985, assetja Barcelona) que va destruir el Castell d’Olèrdola i tots aquells que va trobar al seu pas (també Font-rubí).

El Castell i el poble a la seva base formen un tot amb força importància perquè l’església estableixi la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu, datada al segle XII. És a aquest nucli on neix la llegenda de l'Encantada de Font-rubí, que encara avui se celebra a les festes del poble. És una llegenda comuna als pobles on s’estabilitza la frontera (treva, pau temporal) que delimita els territoris cristians i musulmans (una guerra de vuit segles). La transmissió oral de la llegenda convida a interpretacions diferents, però el Forat bufador —on viu la serpent del Castellot tot l’any, és a dir l'Encantada en forma de serp— i la font de Llinars —on una vegada a l’any per Sant Joan o a la mitjanit de la nit més curta de l’any va a fer la bugada i se la pot veure— són llocs on aquesta llegenda es fa realitat i que encara es poden visitar.

També el nom de Font-rubí és el nom del poblat sota el Castellot i prové del nom del brollador que dona aigua al poble i als viatgers i animals que passen per la Carrerada: la Font-rubiae, així coneguda pel color que apareix en el pòsit d’aigua, el robí a causa del gran contingut de ferro de les terres del seu entorn.

Dins aquest cor de Font-rubí cal fer menció de les coves i fonts de l’indret, amb moltes anècdotes i fets importants per la població del moment, com la cova del Miret, utilitzada pels joves per escapolir-se de la guerra (1936) o la cova de la mina, usada com amagatall dels animals per evitar la requisa durant la postguerra, o la cova del Toixó, refugi dels nens que anaven a l’escola els dies de pluja.

Cal fer menció de les abundants fonts en el territori i avui pràcticament desaparegudes: Font de Llinars, el Clot de Saumell, la Font-rúbia o la Font Pudenta i altres com les fonts de mas Vallet, cal Manel, l’Ametlla o la Font del Fondo, que donen origen a diferents rieres al vessant del riu Foix.

El poble, l’església i el Castellot, les llegendes, la cova de la Guineu i altres coves, les fonts, el lloc, a 700 m d’altitud dins la muntanya, fan que aquest indret sigui el cor de Font-rubí, on neix i des del que es desenvolupa el municipi de Font-rubí.

La història està vinculada a tots els altres nuclis del territori. És prou desconeguda, però hi ha força documents i restes que ens parlen del passat, així podem assegurar que aquest indret va tenir força importància en les guerres carlines al segle XVIII, on els carlins van tenir una base d’operacions. També als inicis del segle XX es va construir una escola, que va restar oberta fins als anys 60 del segle passat.

La plaga de la fil·loxera, que va ser nefasta per la vinya, també va tenir una gran influència a finals del segle XIX, abans d'assolar-hi Catalunya. El desastre produït a la vinya a França afavoreix la seva expansió a gran part del territori català que juntament amb l’augment de la població va facilitar el conreu de muntanyes. La construcció de marges i barraques de pedra seca són el testimoni d’aquella època. Cal dir que la UNESCO ha declarat patrimoni immaterial de la humanitat la tècnica de la construcció basada en la pedra seca, tan abundant en Catalunya i també a Font-rubí.

L’any 1936 és un any de record penós pels font-rubinencs i font-rubinenques, perquè aquest any els arxius de les esglésies de Sant Pere i Sant Feliu i els de Santa Maria de Bellver van ser destruïts i la seva pèrdua trenca el coneixement de la història del poble. El passat es perd amb la destrucció i l'etapa posterior és tota una incògnita, hi ha un buit total en el coneixement dels anys posteriors a la guerra. Es poden fer suposicions i pensar que no va ser diferent a altres llocs, hipòtesi i tesis que cal documentar i esbrinar. Per tot això cal que es constitueixi un grup d’estudis de Font-rubí i d’acord amb l’ajuntament i els propietaris, iniciï els estudis necessaris. Hi ha força treball fet amb la prehistòria i els coneixements són prou importants. La història pateix la falta de fonts pròpies, com els arxius parroquials i depèn de fonts externes al municipi pel seu coneixement. Donada l’amplitud del camp d’estudi són necessàries persones especialistes en moltes etapes diferents de la història.

Salvem Font-rubí, el cor del nostre poble

Font-rubí és un cos vertebrat per la Carrerada i té un cor, un cor que batega i batega amb força, però un cor que ha patit molts cops de puny o de destral i que cal curar, aquest cor és el fonament del poble, la història, el patrimoni, la flora i fauna i també el paisatge. Per sobre de tot és el lloc que s'ha de protegir de qualsevol agressió per petita que sigui. És per això que penso que en cas contrari els font-rubinencs i font-rubinenques serem persones sense ombra, haurem perdut el nostre passat i les nostres arrels. Qui podrà respondre la pregunta «Tu, d'on ets?» sense dir «De Font-rubí, el poble sense passat, ni història»?

El cor de Font-rubí

Partim de Font-rubí i agafem la Carrerada fins al Coll de la Barraca, passem per la Font Pudenta, la Font-rubiae, el Forat Bufador i la Font de Llinars. Des del Coll de la Barraca, seguim el carener i ens desviem a la dreta cap el Castellot i retornem cap al Coll de mas Vallet i girant a la dreta creuem mas Vallet i ens trobem a Font-rubí de nou. Un bonic cor amb tres punts fonamentals, i a més a més hi ha la cova de la Guineu i altres.

Toni Tarrío, veí de Font-rubí