Quan falten pocs dies per a l’elecció del nou president del Consell Regulador de la DO Cava, Xavier Lluch respon a les preguntes del Montònec sobre el seu projecte i el moment que viu el sector. Defensa una major col·laboració entre elaboradors i viticultors, aposta per reforçar el valor del cava a partir del territori i considera imprescindible augmentar les vendes i obrir nous mercats per garantir la viabilitat de la pagesia.

•  La candidatura

Què et va portar a presentar-te a la presidència de la DO Cava en aquest moment?

Sempre he tingut inquietud respecte al sector de la viticultura i el cava. Vinc d’una família que fa molts anys que conrea vinya i jo també ho segueixo fent. Des de les diverses responsabilitats que he tingut, sempre he intentat ajudar el món de la pagesia, al qual pertanyo.

En els últims mesos, parlant amb diverses persones, tant de l’àmbit dels viticultors com del sector dels elaboradors, m’han fet veure que puc ser una persona de consens dins del Consell Regulador, a banda que també puc aportar la meva experiència de gestió en l’Administració.

Com penses guanyar la confiança dels grans elaboradors sense renunciar a defensar els interessos dels viticultors?

Des de la meva manera de pensar, elaboradors i viticultors han d’estar alineats. És important que planifiquem estratègicament, de manera conjunta, el futur del món del cava. Des de la perspectiva del treball conjunt hem de caminar cap a la reducció de la petjada de carboni, posant èmfasi en el respecte pel medi ambient; el territori ha de ser l’eix fonamental per diferenciar-nos com a producte de qualitat. En aquest punt, els viticultors són una part essencial.

Això ens ha de portar a augmentar les vendes, donar més autoestima al cava i treballar cada dia per millorar el seu valor afegit. Estic segur que tant elaboradors com viticultors se’n veuran beneficiats. És en aquest sentit que crec que em puc guanyar la confiança d’ambdós sectors.

• Els reptes del sector

«Hem d’ajudar les empreses elaboradores a vendre més i a explorar nous mercats.»

Molts viticultors denuncien que els preus del raïm continuen sense garantir la rendibilitat de les explotacions. Quines eines té realment el Consell Regulador de la DO Cava per influir en el valor que rep el viticultor?

Hem de ser capaços d’equilibrar l’oferta de raïm amb la demanda de vi i cava, sempre amb la vista posada a incrementar la qualitat, les vendes i el preu mitjà de les ampolles. Ens hem d’esforçar tots plegats per no generar excedents.

L’Associació de Viticultors del Penedès ha alertat que podria existir un excedent important de producció i que una part de la vinya podria quedar sense sortida comercial. Comparteixes aquesta preocupació?

Sí, és evident que aquesta qüestió és la principal preocupació del sector. Com deia abans, la clau està a tenir una mirada llarga i a convèncer elaboradors i viticultors perquè vegin la utilitat de formalitzar contractes a més llarg termini. Amb aquesta mesura es garanteix tant una producció com una compra regular i estable al llarg del temps.

Si existeix un excés estructural de producció, quina hauria de ser la resposta del sector: produir menys, vendre més o replantejar el model actual?

L’objectiu del sector és que tothom que hi està implicat tingui un rendiment econòmic adequat per a la seva feina. Això ho podem aconseguir sent més àgils a l’hora de presentar nous productes que el mercat ens demani, sense perdre credibilitat ni qualitat. I, com no pot ser d’altra manera, un dels meus objectius serà ajudar les empreses elaboradores a vendre més i a explorar nous mercats.

•  El futur de la DO Cava

«Els nostres competidors són a França o a Itàlia, i no pas al Penedès.»

Creus que en el futur es podran reconstruir ponts entre la DO Cava i els altres projectes que han nascut en el sector?

Soc una persona de consens, amb bona relació dins del sector amb totes les maneres de veure o treballar la viticultura i també l’elaboració, i m’esforçaré a trobar els nexes comuns. Jo tinc clar que els nostres competidors són a França o a Itàlia i no pas al Penedès i, per això, estic segur que es podran trobar enteses entre els diferents projectes en benefici de tots.

Què hauria de canviar del Consell Regulador de la DO Cava perquè cap altra empresa senti la necessitat d’abandonar-la?

Segurament hem d’apropar el Consell Regulador de la DO Cava als viticultors, especialment, i també al consumidor, sobretot al de proximitat. El cava és un producte km 0, de gran qualitat, que ens l’hem de sentir nostre. Dedicaré temps i esforços a explicar-ne l’origen i l’arrelament; hem de ser capaços de lligar el cava amb l’estil de vida mediterrani i ens hem de fer forts en el mercat català i espanyol. Això també ens ajudarà a conquerir més mercats internacionals.

Com es pot reforçar el prestigi del cava en els mercats internacionals sense perdre l’arrelament al territori i als viticultors que el fan possible?

Precisament, una part del prestigi internacional és explicar que els que estem darrere el cava treballem amb professionalitat, ens estimem el nostre territori, som respectuosos amb el medi ambient i, fruit d’això, tenim un producte de gran qualitat. També és necessari fer saber que els viticultors reben un preu just pel raïm. Si sabem fer arribar aquest relat al mon, serem més forts i, en conseqüència, el cava guanyarà credibilitat.

•  Font-rubí i el relleu generacional

Com a alcalde de Font-rubí, què significaria per al municipi que un veí del poble presidís la DO Cava?

Font-rubí és un municipi dins del Penedès on la viticultura té un pes específic important i el fet que jo pugui accedir a la presidència del Consell Regulador de la DO Cava crec que crearà un vincle entre Font-rubí i el cava més intens del que actualment ja existeix.

Què et preocupa més avui: la rendibilitat de la vinya o la manca de relleu generacional?

El relleu generacional és conseqüència de la rendibilitat de la vinya. La gent jove, si veu que conreant la vinya pot tenir un futur digne, segur que el relleu estaria garantit. Des de l’Administració s’ha de treballar per ajudar els joves perquè la seva implantació en el món agrari sigui possible. No posar traves, facilitar la burocràcia i que vegin que poden desenvolupar el seu projecte de vida d’una manera eficient i amb tranquil·litat econòmica.

Quin missatge enviaries als joves de Font-rubí que dubten si continuar treballant les vinyes familiars?

Jo els diria que, si tenen interès i inquietuds per dedicar-se al món de la vinya, que no els faci por, que s’impliquin i que es preparin professionalment per als reptes que, de ben segur, vindran. El treball en conjunció amb la natura aporta molts beneficis, entre ells felicitat, tranquil·litat, llibertat d’organització i la possibilitat de treballar per a un mateix.