Torna l’espoli del llentiscle als boscos de Font-rubí. Com a mínim una dotzena d’homes arriben cada matí en tres o quatre furgonetes i arrabassen amb aquesta planta tot fent rams que a la tarda carreguen rumb al Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya. Les cues de furgonetes procedents de comarques diverses a la sortida de l’autopista a Vilassar de Mar mostren la magnitud d’aquesta despulla del sotabosc del prelitoral català sense cap ètica ambiental ni compliment de normativa vigent.

Davant de l’increment d’aquesta pràctica en les darreres setmanes, el veïnat del poble ha interceptat enmig de boscos privats a treballadors i conductors que tallen llentiscle sense permís. El conflicte ja es va manifestar fa dos anys i avui dia els veïns veuen com no hi ha cap administració que aturi aquest saqueig amb la legalitat a la mà, però saben que algú ho ha de fer per l'impacte ecològic que suposa.

La problemàtica no és nova ni particular del Penedès. Rere aquest robatori de grans quantitats de mates hi ha l’evident benefici empresarial i davant hi ha la també evident precarietat laboral de persones que treballen en situació irregular. Els dies 10 i 18 de març de 2021 veïns de Font-rubí han denunciat formalment als Mossos d’Esquadra el robatori del llentiscle dins propietat privada i el dany al medi ambient.

La preocupació dels propietaris de boscos no és només impedir que s’apropiïn del llentiscle de les seves propietats: afirmen que és un problema de més abast que cal regular. Entenen que aquesta activitat hauria d’estar normativitzada com ho està la recol·lecció de molsa, pinyes, fusta o bolets i es queixen del risc d'incendi o d'accidents de caça, de conflictes amb propietaris i de l’afectació de la biodiversitat així com que els collidors deixen el bosc ple de brutícia.

Manca de protecció institucional

A Font-rubí alguns veïns han iniciat el procés perquè l’Ajuntament declari el llentiscle com a espècie d’especial interès patrimonial al municipi i que les recol·leccions industrials no permeses puguin ser sancionades. Les administracions diuen que no tenen mecanismes si no existeix una eina de protecció. El 2011, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a accelerar el tràmit de la regulació ja iniciada de la recol·lecció del llentiscle, que es troba als espais protegits. El cos d’Agents Rurals assegura que no té prou estructura ni eines per combatre la tala del llentiscle.

En aquest sentit, el desembre de 2019 DEPANA va alertar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la seva obligació de sancionar la recollida descontrolada de llentiscle i de qualsevol altra espècie forestal arbustiva i arbòria que es realitzi en terrenys forestals no protegits, tal com preveu la Llei estatal 43/2003 de Forests.

L'alcalde de Font-rubí, Xavier Lluch, en el 2019 ja va exposar aquesta problemàtica al conseller Miquel Buch quan va visitar el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Posteriorment es va reunir amb el cap dels agents rurals i també amb el departament d'agricultura a Barcelona. En resum, l'alcalde ens comenta que va obtenir molt bones paraules i intencions però cap mesura efectiva. Que els ajuntaments no poden actuar en boscos privats i que el llentiscle no és una espècie protegida, o sigui, que actualment té el mateix tractament que les persones que busquen bolets o espàrrecs per exemple. Des de l'ajuntament tampoc podem fer inspeccions de treball i com que no tenim policia depenem dels Mossos d'Esquadra. L'única solució que hi veu és que el govern protegeixi el llentiscle, però no sembla que la Generalitat actualment ho estigui treballant.

Que és el llentiscle?

Al Penedès, i altres indrets dels Països Catalans, també s'anomena mata que es pot especificar en mata llentiscle.

El llentiscle, Pistacia lentiscus, és un arbust perenne, de fulles compostes que pot arribar a sobrepassar els sis metres d'alçada. Els fruits primer són verds, després vermells i finalment -quan maduren- es tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i els alzinars

Se sol utilitzar per a fer-ne garlandes vegetals, com les corones funeràries, perquè té la propietat de conservar la fulla verda molt de temps després d'haver estat tallada i per l'aroma que desprèn.

A l'antiguitat s'usava la seva saba com a goma de mastegar i actualment s'empra en aplicacions d'ortodòncia, en pastisseria i també per fabricar vernissos i per fer licors.

Actualment no és una planta protegida i no existeix cap reglament o instrucció específica respecte a la seva recol·lecció i comercialització.